Paraula d Stone

RSS Feed Homepage

Articles: 1, 2, 3, 4, 5

L'arròs i les bondats del diàleg
2008-05-01 13:37:00
Ens diuen sovint que es necessita temps per pensar sense preguntar-se mai sobre la possibilitat d'un temps no pensat. Com ens diu Zoya Phan que no té temps per a religions després d'evidenciar que la fe és l'element endreçador de la seva agenda. La seva fe en el poder curatiu del diàleg, tan comuna a casa nostra i no només entre els qui parlen amb plantes malaltes, contrasta amb l'utilitarisme de les seves reverències a la planta de l'arròs. Contrast que evidencia l'ambivalència del mite, que no només pot no ser oposat al lógos sinó fins i tot actuar al seu servei. D'aquí que fins i tot la Coca-Cola hagi de fer anuncis o la sacralitat dels bistecs indis quan encara caminen. En la fermesa de les seva aposta en favor dels drets humans, Phan aprofundeix en aquesta ambivalència presentant-nos la curiosa tendència a ser més exigent amb la naturalesa que amb l'home. Perquè si mai es pot imaginar un ritual d'agraïment a una planta estèril, es concedeix, en nom d...

L'altra cara del liberalisme
2008-04-29 12:18:00
Dins el liberalisme hi conviuen, en aparent armonia, dues línies de pensament clarament diferents que, de fet, possiblement siguin incompatibles. La primera, que trobem en pensadors com Kant, Locke, Rawls i Hayek, entén que la seva tasca és la recerca del millor mode de vida per a tots els éssers humans i que, per tant, una política liberal anirà encaminada a buscar un consens racional sobre aquest modus vivendi ideal. Aquesta línia de pensament creu en una possible solució universal i eterna a la problemàtica dels valors i per aquest motiu dedica grans esforços teòrics a la definició d’un règim polític o una teoria de la justicia que puguin ser aplicats globalment. La segona línia de pensament, que considero contraposada i fins i tot irreconciliable amb l’anterior, nega que existeixi un únic model de vida que sigui el millor per a tots els humans. Aquesta convicció es basa en la idea que el pluralisme de valors que s’evidencia en la realitat social no és que...
More About: Cara

Un tractor ho faria millor
2008-04-24 10:30:00
Una societat que va estar acostumada a comprendre's a si mateixa en termes d'un objectiu universal no pot perdre la confiança en aquest objectiu sense quedar perplexa..Leo Strauss. La ciutat i l'home.Hi ha d'haver alguna manera d'entendre els amish, alguna explicació del perquè d'una gent que es nega a abraçar el progrés amb el nostre l'entusiasme, el perquè d'uns humans que gosen preguntar-se per què han de tenir ells el que té l'altra gent i, fins i tot, de per què un paio que afirma que les dones no han de ser presidentes d'un país perquè tampoc han de ser caps d'una familia ens sembla més simpàtic quan és amish que quan és musulmà. Però, sigui quina sigui aquesta explicació, el que sembla segur és que no passa per afirmar que 8 cavalls treballen millor que un tractor. Els amish saben que això és fals i és precisament aquí on recau el pes de la seva aposta vital. La petita mentida assenyala la gran perplexitat que assalta l'home occidental cada ...

Bona diada
2008-04-23 12:01:00
Els contes de fades són molt més que reals. No perquè ens diuen que els dracs existeixen sinó perquè ens diuen que els dracs es poden vèncer..G.K.Chesterton.Que passin una molt feliç diada. Atentament,.ferrancab.
More About: Diada

Recomençar
2008-04-22 11:25:00
La sort que té l'ideal igualitari és que ja no necessita de la nostra fe per regir l'ordre polític. Aquest ideal ha deixat de ser tal per passar a ser una pura aposta pragmàtica de les societats occidentals. I en política aquesta aposta no necessita més defensa que la seva viabilitat pràctica, que la seva eficàcia per combatre la violència i el desordre i, per tant, per garantir la justícia, l'armonia. Si només en referència a un equilibri de desiguals té sentit parlar d'armonia, aquí es demostra que la paradoxa lògica no és un problema en l'àmbit de la política. Això és, si l'ideal d'igualtat serveix per garantir la desigualtat armònica, que és la seva negació, es demostra com el que no podria de cap manera suportar el pes d'un tractat lògic, fonamenta en canvi una cosa tant important com les nostres relacions polítiques. No m'atreveixo a fer una crítica moral d'aquesta suposada paradoxa perquè no crec que en política tingui gaire importància ...

Infantilisme progressista
2008-04-21 02:40:00
En el món realment invertit, allò veritable és un moment de la falsedat..Guy Débord. La societat de l'espectacle.Quan eren nens petits els van educar amb contes on les cabretes cantàven, les flors ballaven al ritme del vent i els gossos es casaven i la nit de noces feien l'amor. És així com segueixen pensant ara que ja són nens grans i però el que abans eren animals i plantes ara és el sistema o el capital, que se suposa que és una cosa molt més seriosa. I així s'omplen la boca de les maldats del sistema o de la maldat d'un capitalisme que fa, desfà i en aquest procés mata de gana milions d'infants a l'Àfrica. Fins i tot li reconeixen, al pobre capitalisme, un envejable nivell intel·lectual i diuen que fixa't si és llest que acaba absorvint com a propia qualsevol cosa pensada contra seu. Així, fidels a la dialèctica d'un Hegel que només alguns i molt per sobre han llegit, imaginen que tota acció política que no vulgui actuar en favor de la perversió h...

Canten els corbs
2008-04-19 12:39:00
Són encara estranyes les ocasions que té la dreta espanyola d'anunciar sense dol la caiguda del mite. Però aquesta n'és una i el mite no és seu. El director de la Cadena Ser ha sortit amb sorprenents urgències a posar de manifest fins a quin punt era falsa la superioritat ètica de la socialdemocràcia radiofònica. Se suposava ètica per formal, però un cop caiguda (perquè aquesta carta és maleducada fins i tot ara que ja són negres tots els gats), la formalitat s'ha demostrat criteri únic de categorització moral. Malgrat els escarafalls, si això és una mala notícia per la competència a les ones no és per qüestió d'honor. De moment ostenta el monopoli del fangar que a tot ibèric agrada visitar de tant en tant, però vist el gust que els nobles han agafat a embrutar-se les peülles, sembla que això podria canviar aviat. Quoth the raven; "nevermore"..

Vattimo i el boicot a Israel
2008-04-18 15:03:00
el ciutadà normal descendeix a un nivell inferior de prestació mental tant bon punt penetra en el camp de la política. Argumenta i analitza d'una manera que ell mateix qualificaria d'infantil si estigués dins l'esfera dels seus interessos efectius..Joseph A. Schumpeter. Capitalisme, socialisme i democràcia. Havent entès amb envejable clarividència la necessitat de parlar de diferent manera al lector de Heidegger i a l'estudiant d'EGB, Gianni Vattimo escriu els articles de diari amb la dosi justa de rigor que exigeix el gran públic. És així com, suposadament, exposa les raons que el porten a defensar un boicot a la presència d'Israel a la propera Fira del llibre de Torino. I és així com obvia obvietats i és així com les contradiu. Sembla obvi, per exemple, que llibertat d'expressió és que tothom pugui parlar però que no tot pugui ser dit impunement perquè, com tota llibertat, aquesta també ve del bracet de la responsabilitat. Argumentar que es boicoteja Isr...

Enzes i cínics
2008-04-16 11:06:00
Encantadora lucidesa la que ahir exhibia Federico Mayor Zaragoza en un article al Periódico, on només unes poques línies al sud d'afirmar que és inacceptable "gastar diàriament 3.000 milions de dòlars en armes, sense comptar ambel disbarat dels escuts antimíssils, mentre cada dia moren de fam 60.000 persones" recorda que un Antonio Machado afirmant que "és d'enzes confondre valor i preu". Com que jo, a diferència del comú dels emprenyats i contradient tota evidència, crec encara amb la fe del pacient que en política hi ha menys enzes del que sembla, considero que, posats a deixar-se insultar per literats, més precís hagués estat Mayor Zaragoza citant el Lord Darlington del ventall de Lady Windermere, que per confós el qualificaria de cínic.Com cínic és Samaranch assegurant que "la política és la política i l'esport és l'esport", poc després de dir que les seves raons per considerar convenient la celebració dels Jocs Olímpics a la China són; que la Chin...

La sordesa com a virtut
2008-04-15 13:05:00
"Being deaf is not about being disabled. It's about being part of a linguistic minority. We're proud of the language and the comunity we live in".Mr. Lichy.Quan dimecres recordava la necessitat de considerar moralment i legal les decisions que els pares puguin prendre en el disseny genètic dels seus fills ho feia pensant en la subtilesa que separa la protectora abraçada de l'ofec. Ho feia també conscient que una neutralitat de l'estat en aquests afers corre el seriós risc de confondre el fill amb una propietat del pare i, per tant, amb un seu esclau. Avui que Paula Garfield and Tomato Lichy (?), sords orgullosos tots dos, manifesten que volen que els seus fills siguin també sords, és més evident que mai que els nens necessiten ser protegits de l'orgullós amor dels seus pares..

El filòsof i el capgròs
2008-04-14 12:23:00
My fundamental perspective is naturalism, the idea that philosophical investigations are not superior to, or prior to, investigations in the natural sciences, but in partnership with those truth-seeking enterprises, and that the job for philosophers here is to clarify and unify the often warring perspectives into a single vision of the universe..Daniel Dennet. Freedom evolves. Titànica tasca la que Dennet reserva al filòsof. Jo, home de més baixes ambicions, reservaria als més dotats d'entre els meus col·legues la tasca de carificar, deixant que unió en mans de teòlegs i gent de més altes mirades. Contra el que molts prediquen i alguns creuen, el progrés científic no redueix la nostra ignorància sinó que evidencia la seva descomunal dimensió i és així que la tasca del filòsof ha de ser la de no deixar-nos passar per conegut allò que en realitat desconeixem. Que en la tasca del filòsof propòsits tals com el d'esclarir i el d'enfosquir prenguin caràcter de sinon...

Corrupció de menors
2008-04-11 11:10:00
El pitjor enemic de l'autoritat és el menyspreu i el mitjà més segur per minar-la és el riure..Hannah Arendt. Sobre la violència .Apel·lant a la corrupció de menors com a excusa per prohibir els Simpson, el populista Chàvez ha demostrat haver entès amb inesperada claredat la raó de ser de la magnífica sèrie. Mostra així també la dissimulada però irreconciliable oposició entre la ironia i la política, entre el somriure i l'autoritat. Oposició entre Sòcrates i els dirigents atenencs i oposició entre Chàvez i els Simpson. Que la sèrie hagi estat substituïda per les siliconades baywatchers evidencia el trist paper de la provocació sexual televisada, antigament motiu d'escàndol i ara eina al servei de l'estatus quo més reaccionari..

L'estat de la qüestió
2008-04-10 11:49:00
Més val canviar d'amics que canviar d'idees.Aquest és l'estat de la qüestió. Un alumne qualifica d'intel·lectualoides els crítics, segons ell renegats, del Maig del 68 i el professor recorda amb un somriure burleta el passat dels citats i el salt que els ha portat del marxisme-leninisme al suport a Sarkozy. No critiquen el passat i això és important. No critiquen (i temo que mai ho farien) un Sartre tornant de la URSS i anunciant que venia de visitar el país més lliure del món. Resulta que el que critiquen els filòsofs anti-sistema és, qui ho havia de dir, el canvi! Eureka..

Good eugenesics
2008-04-09 18:41:00
Aquest article de l'interessant blog "Darwinian Conservatism" proposa una via d'investigació moral sobre l'eugenesia. La bona eugenesia seria aquella "basada en una comprensió realista dels límits del nostre coneixement sobre herència biològica, i quan està guidada per una simpatia moral envers els membres més dèbils de la nostra societat". Segons aquesta concepció moral, la mala eugenesia seria aquella utòpica i que no es trobés fonamentada en la simpatia moral envers els dèbils. L'exemple que tria Larry Arnhart per defensar que una bona pràctica eugenèsica seria la del pare que davant una eventual descendència afectada de Síndrome de Down prèn una decisió "realista" i plenament informada sobre el curs del seu desenvolupament prenatal. Al considerar-la encaminada a satisfer el seu desig d'una vida el millor possible pels seus fills, Arnhart defensa que aquesta sigui una decisió en mans del pare, però per no servir d'exemple de res l'exemple es torna probl...
More About: Good

Menyspreu de vol ras
2008-03-25 09:41:00
No crec que tingui sentit cap tipus de sentiment de menyspreu envers la massa ni cap pretensió de ser-ne agent provocador si no es té present que no es tracta d'escopir sobre el poble ras des de la torre estant sinó de prendre partit contra la massa que hi ha dins nostre. Mancats de sang blava seria enorme la pretenciositat i solemne l'estupidesa de pensar la societat de masses com si no en forméssim part o com si ella no formés part de nosaltres mateixos..

Provocar la societat
2008-03-24 12:35:00
Fins ara els filòsofs només han afalagat de diferents maneres la societat; és hora de provocarla..Peter Sloterdijk. El menyspreu de les masses. Que la cultura de l'esforç quedi reduïda a simple consigna política és normal quan es pretén passar per alt que l'esforç només té sentit en una societat on la mandra és pecat. Que per fomentar l'esforç calgui, per tant, evidenciar el que de menyspreable hi ha en el jaure com un gos treu inevitablement potència al discurs sobre l'educació en l'esforç perquè posa en evidència que molt sovint educar no és més que corregir mals hàbits. De temps se sent que el primer que cal aprendre és que res se sap, però per tal que aquest aprenentatge serveixi d'alguna cosa és necessari que el no saber res sigui motiu de vergonya. Provocar l'excel·lència només és possible pujant el preu de l'autosatisfacció i a aquest efecte res sembla més indicat que l'autèntica ironia, la del vell Diògenes felicitant un jove enrojola...

Are these the greatest ads of all time?
2008-03-24 01:21:00
Are these the ten greatest ads of all time?
More About: Time , Greatest

Reconeixement i cicuta
2008-03-23 03:09:00
Si la vulgaritat s'ha convertit en fonament, la noblesa ha d'aparèixer com un fenòmen supraestructural. Qui en temps il·lustrats no estaria d'acord amb la idea que els simples fenòmens supraestructurals han de ser retrotrets als seus veritables fonaments? Una nova mirada a aquesta situació deixa entreveure ademés com la igualtat postcristiana mai va significar un valor en ell mateix, sinó que va representar, més aviat, un mitjà de dinamització de l'Estat modern per organitzar-se a si mateix sobre la base d'una sòlida naturalesa humana suposadament vulgar i, amb tota seguretat, sumida en la baixesa..Peter Sloterdijk. El menyspreu de les masses.Enlloc com en el tracte amb la massa es veu l'autèntica i perillosa naturalesa del filòsof i la societat democràtica. Si el polític no pot defugir l'afalac servil, sent l'adulació la seva única opció, mai el filòsof podrà evadir-se de la responsabilitat d'actualitzar la tensió entre la polis tal com és i la polis ...

Els núvols
2008-03-22 14:20:00
El raonament just: Surt aquí i deixa't veure pels espectadors, tu que ets tan descarat. El raonament injust: Sigui com vulguis, al final et venceré amb més facilitat davant la multitud..Aristòfanes. Els núvols. En el canvi d'imatge de Sarkozy hi ha una gran dosis de maduresa política. Sigui seva o dels seus assesors, crec que en la superació de l'empenta idealista de l'aspirant a President es demostra la grandesa de qui exerceix el càrreg. I parlo de superació i no de renuncia. Parlo d'anar més enllà. De qui ha entès, el paper que juga l'irracional en el terreny de la política sense corrompre la política menyspreant el valor de la raó. Moltes coses s'han de dir encara sobre aquest tema. Sobre Sarkozy, sobre l'eròtica del poder i sobretot sobre l'eròtica de Carla Bruni, sobre el paper del President democràtic i que la prioritaria d'entre les seves preocupacions sigui i hagi de ser el tenir cura seva imatge pública; l'administració de la irracionalitat d...

Bicing i desobediència insitucional
2008-03-20 13:42:00
Segurament això del Bicing sigui una gran idea i fomentar l'ús de la bicicleta ajudi a fer més suportables els trajectes motoritzats a la ciutat de Barcelona. Fins i tot és possible que l'ús massiu de la bicicleta ens ajudi a quedar bé amb Kyoto i d'aquí dos dies els hiverns seràn tant freds com els somien els ecologistes, els estius tant poc calurosos com els voldria jo i la pluja aprendrà, d'una vegada per totes, a ploure. Però mentre això arriba, que a la força ha d'arribar, els efectes del Bicing són menys munics i ja és estrany que passi el dia sense que es visqui un perunpèl d'accident bici/cotxe, bici/moto, bici/taxi, bici/autobús o bici/vianant. Aquest últim sóc jo, un vianant que protesta per la pèrdua del seu petit monopoli. Això abans no era així. Abans la vorera era nostra, la calçada dels vehicles a motor i amb els semàfors i el seu codi de colors en teniem prou per entendre'ns. La convivència, si no sempre pacífica, com a mínim deixava ...

Contra el retorn de la història
2008-03-19 13:02:00
Com diu Slavoj Zizek; "Hi ha qui riu del final de la història anunciat per Fukuyama, però tots actuem com si Fukuyama tingués raó, com si el capitalisme liberal fós la culminació del progrés". Gairebé més interessant que l'hipotètic encert del seu anunci és la bona predisposició dels lectors. Els ha de costar creure que l'aburriment vital que preveu company del famós the end faci més atractiva l'existència en una història definida essencialment com a lluita d'antagonistes. I així actuem en conseqüència. Sense que la tesi de Fukuyama pugui ser més que un de tants pecats de projecció històrica, de dibuixar el camí dels aconteixements acabat a la porta de casa, serveix però per recordar-nos conservadors. Problemàtiques com els efectes del canvi climàtic, l'extensió a escala mundial de l'us de l'energia atòmica o les possibilitats encara només imaginades de la manipulació genètica, es plantegen des de l'esperança que, en definitiva, no vinguin a c...
More About: Contra

Llibertat pels tibetans
2008-03-18 08:44:00
No cal exigir a unes Engrunes que esgotin cap problemàtica, però és important tenir en compte que el conflicte del Tibet no es limita a l'ocupació xinesa i que les exigències ètiques que imposa una autèntica solidaritat amb el poble tibetà no troben descansen després de condemnar el govern xinès. Aquesta solidaritat exigeix recordar que el paper dels "lames" no és només el de líders espirituals i que com a líders polítics no representen precisament un exemple de democràcia, llibertat i defensa d'alguna idea semblant als "drets humans". És per això que aquí, com gairebé a tot arreu, els idealistes tenen un conflicte que de cap manera poden pretendre solucionar sobre el paper. Que no hi hagi solucions bones, que el problema no sigui, per exemple, l'enfrontament d'una tirania i una democràcia, ha de fer especialment incòmode qualsevol intent de prendre partit en el conflicte. Els defensors de la llibertat farien bé de tenir present que la llibertat del Tibet ...

Parlar amb el diable
2008-03-17 14:42:00
"És molt difícil per a un govern democràtic parlar amb un moviment terrorista que està matant la teva gent", va dir. "[Però] si jo estigués ara al govern voldria estar parlant amb Hamas, voldria estar comunicant-me amb els Taliban; i voldria trobar una via de comunicació amb Al-Qaida".Jonathan Powell. Cap de gabinet de Tony Blair de 1995 a 2007.L'home de pau està disposat a parlar amb el mateix diable. Però l'home polític ha d'entendre que les calderes de l'infern cremaran alguna cosa més que el seu cul si s'atreveix a rebaixar gaire el to de la conversa. I que no és tan subtil la diferència entre Eta o l'Ira i Al-Qaida. Més que res perquè la disposició al diàleg dels dos primers deriva de la plena consciència que qualsevol èxit de les seves reivindicacions, per petit que sigui, no pot esperar-se d'una victòria bèl·lica sobre les forces de seguretat de l'Estat sinó que passa per la negociació política. L'ús que fan de la violència no persegueix la...

The atheist delusion
2008-03-16 02:49:00
The way things are going, they're going to crucify me.John Lennon. Seguint fidel al seu plantejament crític amb l'aplicació de la idea de progrés a la història, la política o la moral, John Gray obre batalla contra els "fonamentalistes seculars"; Dawkins, Hitchens, Daniel Dennet, Martin Amis, Michel Onfray... Fent referència als seus últims llibres, existosos best-sellers a nivell mundial, afirma que, malgrat la radicalitat de la seva oposició a la religió, el seu cientificisme només és aparentment secular. La creença que la ciència ha d'acabar substituint o marginant definitivament la religió no seria en realitat més que això, una creença fonamentada en preceptes (una fe il·lustrada, neopositivista...) i no una teoria basada en l'evidència i l'observació. Secular thinkers reject the idea of providence, but they continue to think humankind is moving towards a universal goal - a civilisation based on science that will eventually encompass the entire species..
More About: Atheist

The ballad of Joan and Josep
2008-03-15 13:10:00
El lector de diaris diu: amb aquest error el partit s'arruina. La meva política superior diu: un partit que comets aquests errors està acabat. Ja no poseeix la seva seguretat instintiva..Friedrich Nietzsche. El crepuscle dels ídols.Si la cúpula d'ERC no hagués donat sobrades mostres de la seva poca habilitat política, seria molt divertit seguir l'evolució de l'enfrontament públic que mantenen Carod i Puigcercós. Si no haguéssin dilapidat en quatre dies l'enorme capital que havien aconseguit i que els havia portat a ser un partit clau per la governabilitat de Catalunya i l'Estat Espanyol, encara podriem encara pensar que quan els dos principals líders d'un partit juguen amb les càmeres i els espectadors tenen alguna idea de com volen que acabi el joc i distreure'ns intentant descobrir quina carta amaguen i cap on ens porten les seves maniobres. I és una llàstima que no sigui així, perquè amb polítics com aquests la democràtica incertesa sembla a ningú pot ...
More About: Ballad , Joan

De André a l'Horiginal
2008-03-14 04:11:00
No és costum d'aquest blog parlar de cinema, teatre o música. Simplement és perquè no acostumo a tenir res a dir-ne. No és costum, per tant, que m'atreveixi a fer recomanacions culturals. M'agradaria dir que és perquè no m'interessa o perquè em sembla poc important, però no és cert. La veritat és que crec que em costa molt més identificar una bona pel·lícula que una bona idea malgrat les dolentes ataquin la retina sempre i amb gran agresivitat. M'agradaria dir que si avui trenco aquest costum és simplement perquè em dóna la gana. Seria mentir. Avui, simplement, em veig obligat a trencar aquest costum. Torno de passar una molt agradable vetllada a l'Horiginal, escoltant cançons de Fabrizio de André i Vinicio Capossela magníficament interpretades per Sara Gorza amb acompanyament de Xavi �lvarez Puerto i, en fi, només els volia dir que si mai tinguéssin ocasió d'escoltar-los farien molt bé de no deixar-la passar..

IU-ICV, apartats de la política
2008-03-13 11:08:00
En algún diari o blog que lamento no recordar he llegit que "la democràcia havia fet amb IU-ICV... el que Hitler i Franco no havien aconseguit fer; aparatar-los de la vida política". Si bé és cert que IU-ICV... ha tingut uns pèssims resultats electorals, i si bé des d'aquesta observació és comprensible la gracieta de dir que això els condemna a desaparèixer de la vida política malgrat segueixin presents al Congrés dels Diputats i governant a Barcelona i la Generalitat, de cap manera em sembla encertat creure que fós pretensió de Hitler o Franco deixar els comunistes fora de la vida pública sinó tot el contrari. És precisament característic dels règims totalitaris que tot esdevingui polític, no deixant, per tant, res fora d'aquesta vida política. No hi ha un espai forani, estrany a l'àmbit de la política. Tot és política; des del sexe, que com molt bé explica Orwell a 1984 passa a ser un simple mitjà de producció de nous súbdits, fins la música, que ...

Nacionalisme francès, oblidar certes coses
2008-03-12 11:22:00
Les declaracions del President d'Israel, que segur que emprenyen bona part dels francesos pro-palestins i/o anti-israelians però que no deixen de ser una curiosa legitimació del discurs nacionalista francès, el que ha omplert París d'estatues i plaques dedicades a De Gaulle intentant dissimular el que Shimon Pérès té el bon gust, l'educació, l'habilitat, l'interès...? de no recordar: la França de Vichy, rendida i col·laboracionista amb el règim nazi, la deportació de més de 70.000 jueus... Vous arriverez lundi à Paris. Pourquoi attachez-vous tant d'importance à cette visite en France ? Cette visite résume soixante années de l'histoire d'Israël, durant lesquelles la France a joué un rôle extrêmement important. Je suis venu lui dire merci. Je n'en avais jamais eu l'occasion auparavant. On ne peut pas oublier certaines choses. Dans l'histoire du peuple juif, Napoléon est venu à notre secours. Pendant l'Occupation, la France a sauvé beaucoup de...

Vosaltres pariu. Vosaltres decidiu?
2008-03-11 12:20:00
Tornen a manifestar-se les que pareixen pretenent ser les úniques legitimades per decidir sobre la legislació del parir. Sovint obliden que res hi ha en el fet biològic que els reservi l'exclusiva definició del posicionament ètic de la llei sobre aquest assumpte. Em recorden aquests entranyables "liberals" economicistes, que pretenen saltar-se qualsevol conflicte social de caràcter ètic reduint-lo a un problema de propietat, de tal manera que fins i tot el fetus humà té respecte la mare el mateix estatus ètic i legal que el televisor, podent (lliurement!) decidir llençar-lo el dia que li vingui de gust. No deixa de ser un curiós intent d'obviar que cap problemàtica moral pot pretendre passar per ser d'interès exclusiu d'una part de la societat i, encara menys, d'aquest somniat individu abstracte sobre el que construeixen les seves utòpiques agregacions de persones "lliures". No hi ha problemàtica sobre la qual dones, negres o pèl-rojos puguin pretendre legítim...

Em sembla que vostè és un fill de puta
2008-03-10 11:48:00
No sé per què, perquè suposo que en aquestes coses mai sabem el perquè, aquesta nit he recordat el discurs d'un professor meu, que no fa gaire lamentava públicament la seva col·laboració amb el diari El Mundo preguntant-se si no seria això com treballar per Goebbels. És important que el professor es respongui aquesta pregunta. De fet, molt més important hagués estat que el professor es respongués aquesta pregunta abans de començar a col·laborar amb el citat diari. Lamento el toc d'egoïsme que tan noble i ètica reivindicació acompanya, però aquesta decisió, que jo no puc prendre en el seu nom, és molt important per a mi perquè necessito saber quan parlo amb un fill de puta. Fill de puta, evidentment i sempre en el to irònic empleat per aquest entranyable guardià de Varsòvia, perquè aquest és l'únic adjectiu que mereix algú que públicament admet treballar per Goebbels i que, encara, té la barra de buscar la comprensió de la seva audiència..PS: una mÃ...