Paraula d Stone

RSS Feed Homepage

Articles: 1, 2, 3, 4, 5

Isaías Carrasco
2008-03-09 14:35:00
Si considerem que els propòsits d'Eta es limiten a un simple "interferir en la normalitat", potser seria hora de ser prou homes per reconèixer que aquesta batalla l'hem perduda. Encara més, que és imprescindible perdre-la perquè, fins una definitiva desaparició del terrorisme, la victòria passa per incorporar els assassinats d'Eta dins la normalitat. Per no fer aquest pas cap a aquesta estranya victòria, crec que hem de ser especialment curosos, ja no per mantenir el terrorisme lluny del quotidià esdevenir-se, sinó per controlar la manera com aquest assassinat modifica la normalitat de la nostra mirada. Crec que es tracta principalment de negar-se al joc de pensar en abstracte, on tot subjecte quedi subeditat al progrés objectiu de la història del poble vasc. D'aquí que afirmar que Eta atempta contra el PSOE o que Eta mata la campanya sigui rendir-se a la llengua etarra. Aquesta sí que és una batalla que es pot guanyar contra el teorrisme, d'aquí que el record d...

Mr. Nobody a l'ombra
2008-03-08 10:27:00
Ahir volia parlar de Sarkozy. De Sarkozy i de mi i de com el temps i la seva presència ens ha anat distanciant i l'ha anat distanciant dels francesos. Però per molts francesos i molt sentiment que jo hi hagués posat, això només era una cara de la història. Era el paio que de tanta llum es cremava, i era ell; Sarko. Però vist que la llum cremava m'interessava veure si la foscor revitalitzava i aquí no hi havia un McCain francès. Si havia vist que la batalla demòcrata té dos possibles perjudicats i un eventual beneficiat, en el descens dels encants de Sarkozy als meus ulls i als no menys enamoradissos dels francesos, em faltava una figura emergent de les fosques per tenir el contrapès que tota comparació necessita. No estic molt al dia dels progressos de la democràcia francesa, però pel poc que sé aquest paper no em semblava que el juguéssin els socialistes. Avui l'he trobat i aquí us el porto. Es tracta de François Fillon, el Primer Ministre, a qui sembla que ha...

Anclados al otro lado del puente
2008-03-07 18:31:00
CiU no resucitará hasta que sus líderes no dejen de quejarse por sistema Lo tenían todo a favor: la ineptitud de sus adversarios se lo había puesto en bandeja. Pero entre unos y otros han conseguido desmoralizar tanto a sus seguidores que lo que otrora era una corriente política dominante y victoriosa se está convirtiendo en una coalición irrelevante..Durante 23 años, CiU dio confianza, orgullo y esperanza a un país perseguido por la dictadura. Jordi Pujol tendió el gran puente de Catalunya hacia el siglo XXI. Lamentablemente, Duran se quedó al otro lado del puente, anclado en el siglo XX..CiU se ha dedicado a lloriquear porque otros han formado coaliciones legítimas. Ha hecho patéticos intentos de entrar en la Generalitat por la puerta trasera. Ha sido incapaz de generar una sola idea que ilusione. Sus luchas de poder han creado tanta animadversión que ha impedido atraer a los catalanistas que estaban siendo expulsados a chorro del PSC (Maragall) o de Esquerra (Carre...
More About: Puente

Quan la llum crema
2008-03-07 10:41:00
"Com més surt a la llum, més s'enfonsa en l'opacitat".Yasmina Reza. L'alba el capvespre o la nit.Interessant la hipòtesi, presentada ahir per Jonathan Freedland, segons la qual el procés d'elecció del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units d'Amèrica, sent excessivament llarg, beneficiaria l'aspirant republicà John McCain. Hipòtesi fonamentada en la idea que el debat públic suposa un enorme desgast dels debatents perquè es necessita molt poc temps per convertir un debat, on teòricament es busca la confrontació d'idees i habilitats dels candidats, en una exhibició dels draps bruts de l'altre. D'aquí que en un debat hi tinguin molt més a perdre que a guanyar. I d'aquí que no havent-se vist obligat a lluitar en cap llarga guerra bruta amb els seus adversaris de partit, el republicà John McCain pugui acabar veient-se beneficiat per les ferides que els candidats demòcrates es facin entre ells. Segurament no serà perquè el republicà no tingui...
More About: Crema

Resulta que la cosa va de drets
2008-03-06 13:15:00
Em sembla que ja estic una mica més informat. Resulta que tot això de Bologna és una qüestió de gran profunditat teòrica i és en aquest camp, i ja no en el de les incomoditats pràctiques i en les crítiques a la manca d'educació, on a partir d'ara ho intentaré resoldre. Jo solet, no pateixin que no els molestaré. Però els explico una mica l'esquema a partir del qual sembla ser que s'ha construït la Setmana de la Lluita, per si mai els pogués interessar. Sortia jo aquesta tarda d'una frustrada classe, amb cara de frustrat alumne, quan un company, amb cara de no-frustrat alumne, que participava a una no-frustrada assemblea, m'ha vingut a explicar el perquè de tot plegat. M'ha dit que era normal que m'enfadés perquè es trepitjaven els meus drets individuals, però que si jo ara estava en una universitat com aquesta és perquè molta gent abans que jo havia renunciat als seus drets individuals en defensa dels drets col·lectius. Admetré que gratuïtament dóno ...
More About: Cosa

Cremeu la Universitat
2008-03-04 12:37:00
L'extrema forma de poder és la de Tots contra Un, l'extrema forma de violència és la d'Un contra Tots. Afirmar, com es fa sovint, que una minoria petita i desarmada ha aconseguit amb èxit i mitjançant la violència -cridant o promovent un escàndol- interrompre classes on una aclaparant majoria havia decidit que continuéssin, és per això desorientador. (En un cas recent va succeïr a una universitat alemanya, entre diversos centenars d'estudiants hi va haver un únic disident que va poder reivindicar aquesta estranya victòria.) El que succeeix en realitat en aquests casos és molt més seriós: la majoria es nega clarament a emprar el seu poder i a imposar-se als que interrompen; el procés acadèmic es trenca perquè ningú desitja alçar més que un dit a favor de l'status quo..Hannah Arendt. Sobre la violència.Setmana de lluita. I l'accés a la facultat queda impossibilitat fins que els nens van a fer la migdiada. Esquirol fill de puta qui pregunti si pot entrar a...

Tipus purs
2008-03-03 02:09:00
Esas ambigüedades, redundancias y deficiencias recuerdan las que el doctor Franz Kuhn atribuye a cierta enciclopedia china que se titula Emporio celestial de conocimientos benévolos. En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas..Jorge Luís Borges. El idioma analítico de John Wilkins.La possibiltat que l'elector no se senti identificat en cap de les diverses tipologies aquí presentades (els que no votaràn, els escèptics, els conservadors i els lliures) és tan més plausible com menys distinta és cadascuna de totes les altres. La més que probable possibilitat que un escèptic no voti, per exemple, e...

Diàleg interreligiós
2007-11-05 11:13:00
Un antic Pare diu que estem millor en companyia d'un gos conegut que en la d'un home el llenguatge del qual desconeixem. "Ut externus alieno non sit hominis vice" ("De forma que un estranger no és un home per nosaltres". San Agustí). És menys sociable el llenguatge fals que el silenci!Michel de Montaigne. AssaigsDeia Camus que "el diàleg només és possible entre persones que romanen fidels al què són i que diuen la veritat. El diàleg no té sentit si no hi ha veritat. L'única base sobre la que puc construir una comunió amb els creients d'altres religions és la recerca comuna de la veritat". La primera afirmació és tan maca que només podia ser falsa. Si el diàleg és alguna cosa més que exhibicionisme barat, si és recerca comuna de la veritat, exigeix com a condició necessaria que els seus participants siguin capaços de la més difícil de les infidelitats (si és que no és l'única infidelitat difícil); els dialogants han de ser capaços de fotre's les ban...

La simpàtica paradoxa de la democràcia interna
2007-11-04 04:24:00
La democràcia interna, com recordava Félix Ovejero a El País, té els seus límits en aquelles postures que posin en perill la supervivència de l'estructura. Com qualsevol altra democràcia, de fet. Però té la seva gràcia que, a més de limitada, la democràcia interna sigui la còmoda llar d'una paradoxa que no voldriem veure campant alegrement lluny de la fèrria estructura partidista. Com posen de manifest el cas d'aquella senyoreta del PSOE aragonès i de la sempre molt més elegant Monsterrat Nebrera, la democràcia interna és tant democràtica que admet fins i tot el camí de baixada, possibilitant que no només siguin els membres del partits qui ratifiquin els seus líders sinó que els líders puguin ratificar els membres del seu partit..
More About: Rado

Pixat de burra
2007-11-03 02:47:00
Llegeixo amb certa mandra el que un professor va presentar com una gran crítica al liberalisme. Tot i que parlar sigui inevitablement exagerar, em crec amb dret d'exigir respecte pel matís. La crítica va adreçada a la idea de les llibertats anomenades negatives i que fonamenten el pensament liberal defensant una protecció de l'individu de les possibles interferències de l'Estat i una democràcia limitada on no tot és subjecte de discusió política. Segons aquesta crítica, i per imperatiu lògic no hi podem estar en desacord, les llibertats negatives dels ciutadans no es poden defensar sense atacar-les en alguna mesura. Per defensar la propietat privada, per exemple, l'Estat ha d'intervenir en la llibertat de cada ciutadà de disposar dels beneficis del seu treball, convertint una part del seu sou en impostos. El preu que la crítica ha de pagar és alt, perquè s'enfronta no a un liberalisme democràtic, que en tant que democràtic és perfectament conscient del preu ...

La marca de la dignitat
2007-11-02 02:35:00
Gairebé tan poc probable com que una pilota reboti sense pèrdua de velocitat és que un heroi i la tragèdia que el justifica apareixin al mateix temps. Però és precisament per extraordinaria que la possible coincidència i la mossegada de l'home al gos són noticiables. I malgrat ser heroi, coses del mercat, surt una mica més car, això és més o menys el que està passant a Veneçuela amb el cas de Fabiola Colmenares, una actriu que ha perdut la feina per haver-se manifestat contra la reforma constitucional impulsada per Hugo Chàvez. Seves són aquestes declaracions:Sobre l’autèntica dignitat:por defender la libertad de expresión, me señalan como los nazis marcaron una vez a los judíos, y sólo por querer expresar mis pensamientos; bienvenida la marca porque es la marca de la dignidadSobre l’autèntic patriotisme:Me quitan un personaje, me quitan un papel, estoy desempleada, pero me dan el rol más importante de mi vida, el rol de una venezolana, una artista, compr...
More About: Marca , Arca

Klein (encore)
2007-11-01 17:56:00
Deia ahir que Klein es mou dins un paradigma i que segurament és per culpa de l'excessiva estima que li té que construeix un discurs sobre el real, una pretesa veritat, molt limitat i excessivament simple. Hi ha una petició de principi en el meu judici que es fonamenta en una determinada separació de rols. Mentre el polític amb voluntat d'èxit ha d'acceptar i conèixer el paradigma en el que es mou el món que l'envolta per tal de poder-lo posar al seu servei, el filòsof o qui es dedica a reflexionar sobre la teoria de la política es veu obligat, per imperatiu deontològic, a pensar contra aquest paradigma. Encara que sigui des de dins i només a base de colpejar-se constantment el cap contra les parets del model, l'aposta per la raó no pot deixar mai de ser una aposta combativa, de crítica del model, propi o aliè, i de lluita contra el paradigma en qüestió. I aquesta és l'aposta que separa l'home teòric de l'home d'acció. Encara m'han de convèncer de l'...

Paradigma & Klein
2007-10-31 11:12:00
Llegint l'entrevista a La Contra de LV una entrevista amb Naomi Klein em sorprèn la nitidesa de la seva mirada sobre un món que, pobre de mi, cada dia em sembla més difícil d'entendre. No crec que sigui per manca de potassi sinó més aviat per no tenir uns referents prou sòlids com per poder-hi construir a sobre una espècie de paradigma casolà (d'estar per casa). Un paradigma que em resulti prou útil com per poder-lo mantenir contra guerres, conflictes i imprevisibles decisions polítiques a petita o gran escala. Un paradigma, en definitiva, que no em serveixi tant per explicar la veritat com per crear-la a la seva imatge i semblança. De la mateixa manera que, com exposava Th. Khun en el seu llibre "L'estructura de les revolucions científiques", els paradigmes científics són superats quan un nou paradigma és capaç d'incloure totes aquelles observacions que ell deixava fora, els paradigmes que regulen les així anomenades ciències socials es substitueixen de mane...

Barcelona
2007-10-31 00:43:00
Barcelona, Barcelona, viene a ser Jerusaléntiene obispo y toa la chorraun pasado, y dos también.
More About: Barcelona

El crepuscle de Ciu o Ecce Catalunya
2007-10-30 01:55:00
La realidad nos muestra una riqueza fascinante de tipos, la exuberancia propia de un pródigo juego y mudanza de formas: ¿Y cualquier pobre mozo de esquina de moralista dice a esto: “no! el hombre debería de ser de otro modo�?... Él sabe incluso cómo debería ser él, ese mentecato y mojigato, se pinta a sí mismo en la pared y dice ¡ecce homo! (¡he ahí el hombre!)... El lector de periódicos dice: con tal error ese partido se arruina. Mi política superior dice: un partido que comete tales errores está acabado – ya no posee su seguridad instintiva. F.Nietzsche. El crepúsculo de los ídolos Si l’ascens al poder polític és el procés mitjançant el qual la part es constitueix en tot, la lògica imposa que la caiguda a la oposició s’assumeixi com un procés invers; la necessitat de redefinir-se com a part amb voluntat d'esdevenir un tot. Així Ciu es troba davant un canvi de paradigma; de ser mitjà en l’excel·lent havent-se de mostrar transversal des del po...
More About: Catalunya

Jo, reaccionari
2007-10-29 04:13:00
El comentarista Vagalume pregunta a l'escrit d'ahir si ¿Podria ser que tu (que sóc jo), alhora, estiguessis caiguent amb aquest judici en el que justament vols criticar en emetre'l? ¿I que en invocar termes pomposos tals com "pes de la vergonya universal" o "pensament il·lustrat d'Occident" no estàs pretenent protegir la teva fòbia apriorística de Chávez amb arguments pretesament racionals?. Agraeixo el comentari i aprofito per dir que és precisament per això, per la plena consciència d'aquest risc, que sóc, en essència, un reaccionari. Em resulta molt més fàcil la discrepància que l'acord i és així que, per qüestions de comoditat, que normalment quan escric o quan penso ho faig sempre contra algú. Però no és només per això, per qüestions psíquiques, sinó perquè sempre és més fàcil trobar arguments per atacar el pensament d'algú que per defensar-lo. I com que és sovint estúpid pretendre separar el cos dels estranys pensaments que elabora, he ...
More About: Acciona

De les mans de Hitler als collons de Chàvez
2007-10-28 11:40:00
A la pregunta de Jaspers "¿Cómo puede un hombre tan vulgar como Hitler gobernar Alemania?", Heidegger respondió con toda seriedad: "La cultura no tiene importancia. Basta con mirar sus hermosas manos".Elzbieta Ettinger. Hanna Arendt y Martin HeideggerLes simpaties són inevitables i potser per això el més assenyat seria suportar-les amb estoicisme o, fins i tot, amb certa vergonya. Poques coses hi ha més lamentables i, m'atreviria a dir que més perilloses, que un intent de justificació racional de les nostres reaccions afectives i de fet, si una crítica es pot fer a la defensa d'una raó universal, que fonamentava el pensament il·lustrat i que, encara ara, crec que hauria de fonamentar el pensament d'això que en diem Occident, és oblidar que no només en l'universal es posa en joc el valor de l'existència humana. Que l'absolutisme de la raó és en ell mateix la seva autodestrucció i això explica que quan la humanitat més pretén excel·lir en allò que la cara...
More About: Mans

Sí, és Monzó
2007-10-27 03:46:00
Uns quants anys després, un cop que ens vam trobar pel carrer quan jo tornava de recollir el nen a l'escola i vam seure en un bar a fer un got, mirava el meu fill amb una cara gairebé tan d'extraterrestre com la de Pere Gimferrer un dia que vam compartir taxi de tornada a Barcelona des d'un plató en una ciutat de l'extraradi on havíem grabat un anunci de promoció de la lectura. Gimferrer se'l mirava amb els ulls molt oberts, l'assenyalava amb el dit i em deia, com si volgués verificar-ho: "És un nen".Quim Monzó. Mil cretinsEl meu amic Joan és del Penedès, nascut a Vilafranca, però de vins no n'entén gens ni mica. Com que quan anem a sopar sempre en fem befa, últimament ha ideat una rutina per escapar del paper de vícitma. Quan sopem tria ell el vi i sempre és a ell a qui serveixin la primera copa per tal que en faci el tast. Aixeca la copa i en mira el contingut a contrallum, la fa girar amb un suau moviment de canell, se l'acosta a la cara i hi entafora el na...

Pensament anàrquic
2007-10-26 01:38:00
La exhortación al ejercicio de la honradez intelectual la mayoria de las veces termina en el sabotaje de las ideas. Su sentido está en acostumbrar al escritor a detallar de modo explícito todos los pasos que le han llevado a una afirmación suya para así hacer a cada lector capaz de repetir el mismo proceso y, si es posible -en la actividad académica-, duplicarlo.Th. W. Adorno. Minima MoraliaAl programa del Canal 33 "l'Hora del lector", Quin Monzó i Enrique Vila-Matas presentaven les seves noves creacions en societat. En un moment de l'entrevista els somrients progenitors han coincidit a destacar que quan comencen a escriure, sigui un conte o una novel·la no, saben mai quin és el camí que ha de seguir i cap a quin final avança. Així són pares dels seus personatges. Monzó ha dit que si sapigués com havia d'acabar el seu conte enlloc d'escriure'l li semblaria més divertit anar a mirar la televisió. Encara que sovint no es noti tinc tendència a tornar sempre a cas...
More About: Amen

Memòria i història
2007-10-25 18:18:00
Y bienaventuranza tiene que pareceros a vosotros el imprimir vuestra mano sobre milenios como si fuesen de cera.F. Nietzsche. El crepúsculo de los ídolos.Per dotar de sentit la memòria històrica caldria abans de tot delimitar l'espai on memòria i història poden conviure. Només, i caldria forçar molt la gracieta, puc pensar en Matusalem. Aquest dimarts, l'Avui publicava un article d'Alfons Quintà molt crític amb el que en deia "La manipulació de la història de Saura". Però el fet és que la manipulació perd el seu pèrfit sentit en mans dels que consideren la història com una faula, una narració moralitzant a la qual la màxima objectivitat que podem exigir és que els fets s'hi trobin còmodes i prou endreçats per protegir-la de les probables embestides de l'enemic. I així la veuen sovint els polítics i encara més els que gaudeixen la trona, als quals resulta molt més còmode celebrar el camí dels aconteixements històrics davant el mirall que als seus adv...

600
2007-10-25 05:26:00
600 entrades són un munt d'entrades..........Segurament tampoc cal exagerar..

Oh! Europa
2007-10-24 03:11:00
Seré tan breve como pueda; no espero pintar el cuadro mediante la acomulación de detalles, sino mediante la colocación del énfasis donde creo que correspondeRobertson Davies. El quinto en discordiaSobre la conferència de George Steiner n'he llegit que, entre altres coses, se'l critica per pessimista. No estic segur de si el pessimisme, en general, és conseqüència d'una mirada forçosament parcial i centrada en el negatiu del món o del toc de color que posem en qualsevol mirada, però entenc perfectament que davant Europa algú pugui mostrar-se pessimista. Té poca predicació, sobretot entre els que no volem una política mitològicament més carregada de l'imprescindible, el debat sobre els valors que han de constituir la identitat d'Europa i que cal que defensi, però el cert és que la realitat imposa les seves definicions i més valdria començar a dir si és així com la volem o no. "Si no t'afanyes i fas saber a la vida el què vols, la vida s'encarregarà d'e...

Racista sa puta tia
2007-10-23 02:50:00
Sóc racista. No ho dic jo, mai de la vida afirmaria una cosa així sota l'únic empar de la meva autoritat. Ho diu el CCCB, ell sí una autèntica autoritat en el que vindria a ser el totisme. Com aquell pare que ho arreglava "tot, tot i tot", no sé si el recorden. I bé, arribo a casa després de passar tota la tarda de parrandes filosòfiques amb l'admirat mestre Luri i de sopar amb els jefes i sense embargu amics, tot fantàstic, i trobo un "Test de racisme" a la safata de correu. Sempre prest a l'autodescobriment, responc amb tota la sinceritat que el redactat permet i, oh sorpresa, aquesta màquina maleducada em diu racista. Com feien alguns professors, al resultat l'acompanya una breu explicació on se'ns diu nen no et preocupis perquè "de fet, tots som una mica racistes". Una cosa semblant acostuma a dir-se de l'egoïsme, que associant-se a tot ésser propagador de gens deixa de ser útil per definir els teus pecats, o amb el cosmopolita, que per poder definir-se com...

Poca broma amb el relativisme
2007-10-22 04:05:00
Dissabte, en un article que fa de mal recordar, deia que escric per posar a prova les meves idees. Volia dir més o menys que no les exhibeixo com un botí sinó més aviat com una mercaderia destinada a debatre's eternament entre canviar d'amo o morir soterrada en la pols creixent. I bé, l'altre dia, parlava de Redeker i Glucksmann, deia, enfrontant el segon amb el primer, que el relativisme i el nihilisme no són el mateix perquè quan el primer ho valora tot igual el segon no valora res. Penso ara que potser és cert el que aleshores només vaig intuir, que si donar a tot el mateix valor i no donar valor a res és el mateix, com dèiem amb Nietzsche, del relativisme al nihilisme hi arribem amb una passa curta.Expliquen que Tales de Milet assegurava que entre la mort i la vida no hi havia veritable diferència i que algú, davant aquesta contundent afirmació, li va preguntar perquè, sent així el que deia, no es decidia a morir-se. Tales, que de tonto no en debia tenir un pÃ...

Educació per la sauradania?
2007-10-21 03:40:00
Era exagerat, com ho era gairebé tot en aquella classe, però recordo que la primera cosa que va fer el professor va ser collir un paper de terra i elevant-lo com el Sant Graal afirmar solemne: “amb aquest gest us he ensenyat molt més del que aprendreu en el que queda de curs�. I ho recordo ara i aquí per causa i culpa dels Saura, aquells que viuen a la Pl. Sant Jaume i que es diu que són d’esquerres. Me'ls he trobat sortint de la biblioteca i he suposat (veig que suposar un peix a l'aigua no era massa suposar) que sortien de participar en alguna activitat del Col·loqui Internacional: “Memorial democràtic: polítiques públiques de la memòria�. I amb ells hem estat una estoneta així, deixant passar el temps a la mateixa distància que el separa a vostè de la panatalla de l'ordinador, fins que el matrimoni s’ha decidit a apartar-se de l’única i petita porta per la que es podia sortir de la Universitat. He recordat el professor i les seves ensenyances socrà...
More About: Dani

Redeker i Glucksmann. De nihilisme i relativisme
2007-10-20 02:12:00
Esperant per entrar a la xerrada, organitzada per l'Associació Ciutadans de Catalunya, que el filòsof francès Redeker llegia a LV una entrevista a un altre filòsof francès i vell conegut de l'afició; André Glucksmann. En aquesta entrevista hi trobo una fórmula que no em canso de repetir-me; el nihilisme no és el relativisme. És d'una simplesa tal que només la matemàtica podria intentar igualar-la, però com passa amb les més bàsiques equacions matemàtiques, la seva mateixa simplesa els reserva un racó al més fosc i recòndit indret del nostre subconscient fins que la realitat pretén contradir-les. Cal, aleshores, exigir que ens tornin bé el canvi. I era ja al final d'una conferència de gran interès, d'aquelles conferències on en els punts d'encontre la formulació de l'altre és millor, quan nihilisme i relativisme s'han començat a fotre de mà de vell nou. Afirmava Redeker que l'islam no era nihilista perquè, a diferència de nosaltres els així ano...
More About: Hili

Dues petites trampes lògiques
2007-10-19 03:48:00
1.No sé qui deia que els filòsofs són aquelles gents que a classe passen les hores dubtant de l'existència del real però que, en canvi, quan surten de l'aula no ténen cap problema en acceptar l'existència d'unes escales que baixen fins el bar, on prendran un cafè que dónen per suposat que existeix i d'on, encabat, marxaran despistats sense pagar fent enfadar un cambrer que crida com si, efectivament, existís en un estat de real cabreig. El professor Colomer escrivia una cosa molt bonica sobre la sra. Gata en zel i el seu home, el sr. Robafaves, on ens demostra fins a quin punt és tràgica la seguretat sobre la que es fonamenta l'existència humana; creure que jo sóc jo mateix i que aquell que s'aixequi pel matí serà el mateix paio que el que va anar a dormir ahir nit i, sobretot, que a la teva dona li passi exactament el mateix. Tragèdia que mostra fins a quin punt és il·lusòria la idea de la xarxa com a refugi del món real.2.Al llibre "El crepuscle dels í...

Les enquestes i l'enyor
2007-10-18 01:38:00
No és novetat, però l'enquesta al lector de diaris ha trobat un nou espai en les edicions digitals. A l'Avui.cat es demana al visitant si "hauria de dimitir algú per l'embolic de la Biennal de Venècia" i presenta les següents opcions de resposta: Josep Bargalló, Josep-Lluís Carod-Rovira, Cap dels dos i Tots dos. LV, per la seva banda, interroga als lectors de la seva edició sobre la polèmica proposta del President de la République de demanar probes d'ADN als immigrants pel reagrupament familiar. "Debería practicarse la prueba del ADN a los immigrantes para su reagrupamiento familiar?" pregunta el diari. Cito només dos exemples, entenent que sempre en poden trobar més però que no calen, i ho faig perquè llegint les preguntes he recordat els inicis del text de Michel Foucault titulat "Què és la ilustració?" i que diu així:En nuestros dias, cuando un diario plantea una pregunta a sus lectores, lo hace para pedirles su parecer sobre un tema en el que cada qual tie...

21 grams. De la polis al cosmos
2007-10-17 04:09:00
El problema de fer un discurs polític d'inspiració poètica no és, en el fons, més que un problema de densitats. Mentre la metàfora és buida a l'estil gruyère i és aquesta característica buidor la que vol i la defineix, en la política cada forat corre el risc de convertir-se en oblit d'una injustícia o amagatall d'una atrocitat. Construir un model polític amb paraules buides de significat pot acabar sent una cosa molt més seriosa que una pèrdua de temps, pèrdua ja de per si difícil de compensar. Així, per exemple, definir el cosmopolitisme com a projecte polític prenent la famosa afirmació de Diògenes el cínic dient-se "ciutadà del món" exigeix, com a mínim, un llarg viatge de tornada al món del ciutadà. En aquest sentit és molt interessant la finezza amb la que Michael Walzer fa caure l'argumentació mostrant, altra vegada, que no es pot caminar sobre les aigües. Afirma no ser ciutadà del món reconeixent-se ignorant de que hi hagués un món del q...
More About: Polis , Grams , Cosmos

Lliures d'anar a missa
2007-10-16 01:26:00
Via el magnífic blog Tabula Rasa arribo a un article de Zizek el terrible on afirma que "és estrany sentir els que es descriuen com a advocats de la democràcia denunciant la persecució xinesa dels seguidors del Dalai Lama- un líder no escollit democràticament, si és que mai n'hi ha hagut algún". Deixo el condicional de banda perquè la meva modèstia m'impedeix d'emprendre batalla contra un dogma d'eixes dimensions en tan limitades coordenades d'espai i temps. Cal dir, però, que a mi no em resulta gens estrany sentir els defensors de la democràcia denunciant la persecució dels ciutadans de determinats països, per poc democràtics que aquests siguin. Com no em sorprèn ni em repugna, per tant, que la invasió d'Irak es pogués justificar en termes de defensa de la població civil enfront un tirà. Termes que, malgrat puguem considerar no prou concloents, mostren que la guerra era alguna cosa més que la lluita per uns pous de petroli. Com que això em sembla obvi, i...