Paraula d Stone

RSS Feed Homepage

Articles: 1, 2, 3, 4, 5

Lolita a les portes d'Auschwitz
2007-10-15 02:54:00
S'oblida sovint, oblidem sovint, que la màxima emancipació a la que pot aspirar l'home no és la que es viu al regne de l'indeterminat en una llibertat absoluta i autèntica (així en diuen alguns) sinó, com a molt, a fer-se amo de les pròpies cadenes. Dic això després de llegir, a la Contra de LV (12/10/07) l'entrevista a una dona alliberada. Em fan por les dones alliberades perquè em recorden aquell Zaratustra que els professors mediocres regalen a les princesetes que es volen follar i que no és més que la tangent del nazisme. És un Nietzsche impotent que com Dorian Gray l'emprèn a ganivetades amb el seu retrat intentant escapolir-se de l'inevitable pes de la càrrega moral. I de la incapacitat de sentir vergonya de la pròpia nuesa davant del mirall, de la manca de complexes, a Auschwitz només hi ha un pas. És la mateixa lògica que exhibeix la dona deshinibida, la dona que s'omple la boca reivindicant la seva feminitat com si d'una conquesta es tractés, la ...

Gordo i del Barça
2007-05-23 00:08:00
Quan ahir deia que la dignitat depèn de la manera que tenim de mirar-nos al mirall ho feia perquè la mirada bidimensional dóna una aparença d'unitat que la introspecció acostuma a contradir. Així, si després d'una possible entesa amb el PP, els votants, militants o polítics convergents poden mirar-se al mirall i recuperar una visió unitaria del seu propi ens, la seva dignitat està salvada. Torno a l'ús personal de l'espill, que a casa són petits i no hi cap gaire gent, i retorno a la soledat davant el mirall perquè l'article de Fukuyama The end of history? em posa davant d'aquestes aparents contradiccions que retornen de tant en tant. El nacionalisme es presenta a vegades com una de les contradiccions (juntament amb el fonamentalisme religiós) potencialment irreconciliable amb la democràcia liberal. But it is not clear that nationalism rep resents an irreconcilable contradiction in the heart of liberalism. In the first place, nationalism is not one single phenom...
More About: Ordo

Dignitat i memòria
2007-05-22 00:01:00
Dos termes basten per omplir la boca de Duran en resposta al PP i les seves insinuacions pactistes; dignitat i memòria. L'advertència defensiva em sembla inútil però no puc dir que sigui dolenta, sobretot ara que es tracta de marcar paquet de cara les municipals de diumenge. La memòria és una gran virtut política quan no es confon amb el ressentiment inútil, una molt bona arma per evitar que te la tornin a fotre. Però si CiU vol tornar a governar, o vol tornar a ocupar algún lloc de poder i recuperar el seu protagonisme dins la política catalana i estatal, probablement necessiti aprofitar-se de l'aïllament del PP i poques coses hi ha més tristes que un mort de gana que, a falta de coses millors, conservi l'orgull. I sobre la dignitat, sóc dels que pensa que la dignitat és de les poques coses que no es poden perdre. No vull dir que no s'hagin de perdre, vull dir literalment que no es poden perdre. Parlem sempre de cara la galeria, que això és política. A casa se...

Els bàrbars de casa
2007-05-21 00:01:00
Un dels principis fonamentals de la Fi de la història de Fukuyama és la inexistència de bàrbars a les portes de la democràcia liberal. El primer que cal aclarir és que la fi de la història no pretén ser una profecia que anuncï la fi del món, Fukuyama és plenament conscient que demà el sol tornarà a sortir. El terme història no fa aquí referència a un encadenament de fets, sinó a una idea de progrés únic, evolutiu, coherent. És la fi d'una història entesa no com a historiografia sinó com a destí. Tanto Hegel como Marx creían que la evolución de las sociedades no era infinita, sinó que acabaría cuando la humanidad hubiese alcanzado una forma de sociedad que satisficiera sus anhelos más profundos y fundamentales. Ambos pensadores, pues, postulaban un "fin de la historia"; para Hegel era el estado liberal, mientras que para Marx era una sociedad comunista.Amb el Mur de Berlín va caure també la ilusió d'aquells que creien que fer cua per comprar pa negre ...
More About: Casa

Sobre la mentida
2007-05-20 00:54:00
Sobre la verdad és un llibret de tapes dures, de 125 minúscules pàgines, ideal per portar a la butxaca de l'americana perquè no pesa gaire. És un llibre que fa companyia però que a diferència del gos no molesta. Entre les seves grandeses hi destaca una defensa utilitarista de la veritat. És important que els números dels arquitectes no menteixin si volem que els nostres besnéts vegin acabada la Sagrada Familia. I anat cap a un utilitarisme més bàsic encara, per poder sobreviure en societat cal alguna valoració de la veritat. Una de les grandeses del llibre són les poques cites que hi ha. I amb això no vull dir que és bo que hi hagi poques cites sinó que les poques cites que hi ha són més bones que l'acompanyament. Parla Montaigne, per exemple, sobre aquesta imprescindible valoració de la veritat: Al realizarse nuestro entendimiento únicamente por la palabra, aquel que la falsea traiciona la relación pública. Si la mentida té algún lloc és pel simple fet d...

Dret a queixa
2007-05-19 16:54:00
Tinc pànic dels plurals. Ho vaig veure l'altre dia amb cartesiana claredat. Jo tinc, suposo que com tothom, les meves preferències polítiques, les meves simpaties i cada cop que toca votar anem tranquilament a celebrar la festa de la democràcia. Unes simpaties o preferències que, com sempre, intentem subeditar a altres criteris menys biscerals o primaris. Tinc també, suposo que com tothom, una idea de país i fins i tot alguna cosa semblant a una idea de ciutat. Segurament tot aquest idealisme no és més que una vaga consciència de com m'agradaria que fós el lloc on visc. I tenint tot això, que no és poca cosa sense ser una gran fortuna, l'altre dia vaig anar a una espècie d'acte d'estranya naturalesa propagandística. Un breu incís. En aquest tipus d'actes hi ha una curiosa confusió entre l'onanisme orgiàstic i la propaganda. És com si després de pagar la moto el venedor et perseguís pel carrer recordan-te que la teva moto és la millor que podies comprar. ...

Jo que tant us estimo...
2007-05-18 13:01:00
És maco veure com els bons s'estimen..Cortesías d'Arcadi Espada:LA VANGUARDIA. CULTURA/S 16/05/07.Contra la charlatanería.Harry G. Frankfurt, Sobre la verdad, Paidós, Barcelona, 2007, 125 págs., traducción de Carme Castells. Harry G. Frankfurt, On Bullshit, Paidós, Barcelona, 2006, 80 págs., traducción de Miguel Candel. Harry G. Frankfurt, La importancia de lo que nos preocupa, Katz, Buenos Aires, 270 págs., traducción de Verónica Inés Weinstabl y Servanda María de Hagen..Daniel Gamper.En 2005, Harry Frankfurt, profesor de filosofía en Princeton University, trascendió el reducto académico en donde había cosechado prestigio como filósofo analítico y publicó un breve ensayo, redactado años antes, que encabezó durante semanas las listas de bestsellers de no ficción según el New York Times. Este opúsculo, On Bullshit, denunciaba el tipo de discurso que caracteriza a las sociedades democráticas en las que, como se suele decir de manera irreflexiva, todas las ...

De com fugint de la mentida em vaig convertir en ambaixador de Sarkozy
2007-05-17 00:44:00
No és la primera vegada que ho dic i segurament no serà l'última, però el principal compromís que crec que hem d'exigir a l'intel·lectual és amb la veritat. Parlar d'intel·lectual compromès té algún sentit que trascendeix el pleonasme si i només si el compromís polític adquirit es troba subeditat al que essencialment el defineix com a intel·lectual. Per això l'autoritat d'aquests pensadors quan parlen de política és sempre condicionat. Per entendre'ns, malgrat Sartre i Heidegger siguin dos dels més grans filòsofs del segle XX, l'autoritat que ambdós tenen en el camp de la filosofia no converteix en millor les seves posicions polítiques. És per això que l'únic interès que té el posicionament ideològic de l'anomenat intel·lectual compromès és el seu fonament, els motius de la mullena. El reconeixement de la seva tasca, aquest reconeixement que ens fa considerar les seves paraules, és, per això, radicalment oposat a un argument d'autoritat ja...
More About: Sarkozy , Convert , Vert

Relativisme i contingència
2007-05-16 00:16:00
Quan des de posicions religioses es carrega contra el relativisme moral, aquesta crítica s'acostuma a extendre fins més enllà de les fronteres del propi relativisme per abarcar tot posicionament ètic que no es fonamenti en uns valors que escapin a la contingència i a la possibilitat del qüestionament. La confusió entre relatiu i contigent que és implícita en aquesta batalla segurament es degui al fet que és precisament en la perennitat de les lleis on fonamenta el valor de la seva ètica. També en l'eternitat de les idees platòniques es posa de manifest aquest posicionament que el porta a suggerir que si uno nace en una democracia es probable que sea un relativista. Son cosas que corren parejas. I també en una ètica aparentment secularitzada com la kantiana, l'imperatiu categòric és encara un principi inamobible, inqüestionable. Si bé Kant pretenia baixar la llei moral del regne dels cels, mai va considerar acabar el viatge que amb tanta dedicació estava desenv...
More About: Conti

L'esquerra sóc jo
2007-05-15 00:03:00
El Periódico entrevistava diumenge el filòsof francès André Gluksmann. Perdó per la metafísica, ho estic deixant. Una periodista del Periódico, Elena Hevia, entrevistava diumenge el filòsof francès André Gluksmann. A risc de que aquest post sobrepassi els límits de surrealisme que em delimito com a acceptables, he d'introduir una petita reflexió entorn al caràcter metafísic dels diaris. Si certament no hi ha empresa capaç d'entrevistar ningú i si, fins i tot després de superar les proves de selecció, el treballador de l'empresa conserva el seu caràcter de bíped autònom, hauré de deixar de referir-me als diaris en abstracte quan parli de les informacions que publiquen signades. Abans de tornar a Gluksmann, forçant encara la familiaritat que ens uneix, estimat lector, he d'agraïr al senyor Quiñonero la feina que fa al seu blog. Entre moltes altres coses, perquè si el nom del filòsof no m'és desconegut és gràcies a l'entrevista que li va fer JPQ i qu...
More About: Esquerra

El moviment dels esfínters
2007-05-14 19:54:00
Després de l'anterior jornada de Lliga, la jornada 33, el diari Avui anunciava en portada del seu diari digital un moviment que no s'havia produit. Després que el cap de setmana se saldés amb les victories de Barça (0-2 a camp de la Reial Societat) i Madrid (3-2 contra el Sevilla a casa), el madrid se situava a 2 punts. Que el moviment de l'equip blanc no afectés de cap manera la distància en punts que el separava del Barça a la classificació de la Lliga no vol dir, però, que no hi hagués moviment. El Sevilla, per exemple, s'havia mogut de manera significativa i en favor tant del Barça com del Madrid perdent la segona posició en la competició al mateix temps que augmentava la seva distància del líder. Però no era l'únic moviment que afectava al F.C.Barcelona per aquelles dates. Hi havia encara el causal del verb; el moviment dels esfínters del barcelonisme. Fa una setmana em va semblar que publicar aquesta mena d'intimitats a la premsa era de mal gust. No vai...

L'alcalde Sarkozy
2007-05-13 17:53:00
La presència de Sarkozy a les eleccions municipals explica el perquè d'aquella aparentment ridícula campanya electoral que bona part dels nostres diaris feien amb l'excusa d'informar sobre les eleccions. Es comença dubtant dels de fora i s'acaba renegant dels de casa. I canviant de diari, que és encara pitjor. Cal, per tant, un posicionament global, sigui amb Bush o contra Bush, amb Royal o contra Royal, un posicionament on encabir els petits detalls de la vida de la nostra petita i disortada pàtria. Segurament aquest sigui un dels grans efectes de la globalització. Un efecte amb terribles resultats. La Vanguardia, per exemple, donava per bones les entusiastes paraules de Rajoy donant el seu suport al padrastre Sarko després del seu èxit electoral, i titulava en favor dels petits orfes: Josep Piqué, "sarkozista". Una de les paradoxes d'aquest posicionament és el retorn de les fronteres, perquè Sarkozy cau millro als francesos que als catalans i, suposo, que als espa...
More About: Alcalde

Reconeixement (II)
2007-05-12 16:36:00
En una societat sense Hitler, el judaïsme no és encara equiparable als ulls blaus en la seva significació política. Amb Hitler moren, certament, les limitacions d'expressió de la voluntat, però aquesta voluntat segueix sense ser impune, arrossega una càrrega col·lectiva. La possibilitat de participació política de les dones, per exemple, no és condició suficient per assegurar que aquesta s'exerceixi de fet i aquí es mostra la importància de les càrregues de la voluntat. No hi ha impediment legal ni genètic per la participació de les dones o els jueus en la vida política, i hi ha dones i jueus que participen en la vida política parlamentària, però al nostre Parlament els homes encara gaudeixen d'una majoria que no es correspon a l'equilibri percentual que trobem als afores de les seves portes. L'aposta per la paritat, que es presenta precisament per paliar aquesta descompensació i que, a efectes pràctics, el que garanteix és que les dones interessades en ...
More About: Econ

Reconeixement
2007-05-12 00:01:00
La necessitat d'una política del reconeixement en les democràcies liberals no pot, obviament i de cap manera, contradir el principi bàsic que s'associa a la màxima d'un ciutadà un vot: la igualtat de la tripleta republicana, la igual valoració del tots els ciutadans en els afers polítics. D'aquí que la defensa d'un reconeixement que trascendeixi els individus concrets per considerar també les seves particularitats ètniques, culturals o sexuals tingui greus dificultats per plantejar un model diferent a l'actual democràcia representativa. Fins i tot la consciència grupal és un afer personal i, per tant, secundari ja que es reconeix com a evident que ningú és només musulmà o obrer o dona. No pertenezco a ningún grupo. El sionismo es el único grupo al que he pertenecido en toda mi vida. A causa de Hitler, por supuesto. Y aún así, sólo entre 1933 y 1943. Tras ese periodo, rompí con el grupo. La única posibilidad de defenderse por ser judío y no por ser un s...
More About: Econ

No morir de gana
2007-05-11 00:01:00
Les càrregues del diable són càrregues morals, segurament no cal dir-ho però aquí quedi. D'aquí que el marica i l'homosexual puguin ser la mateixa persona però difícilment el mateix personatge talment com passava amb la liberalització i la privatització, llibertat i caca només són sinònims en alguns contes. I realment no sé quan ho són, ni sé quines reformes calen per tal que els estudiants de la universitat pública d'aquest país no haguem d'entrar a classe per la porta dels esquirols, però crec que calen. Que l'anomenat procés de Bologna sigui encara una incògnita pels estudiants és un dels fonaments d'aquesta creença. No només perquè aquesta massa de joves que baixen als ferrocarrils com ordes de bàrbars siguin, en tant que bàrbars, incapaços d'explicar-se per molt megàfon que vehiculi els seus brams. Imatge, per cert, de gran interès per analitzar el progrés tècnic i la seva relació amb algun tipus de progrés moral. El que em preocupa no Ã...
More About: Gana

Els verbs els carrega el diable
2007-05-10 00:01:00
Aquest és un post economic. Sobre les conjugacions dels verbs privatitzar i liberalitzar. Conscient de les meves limitacions i per estalviar-me el ridícul, dues cites.Bolonya privatitza!.UAB. Estudiant anònim..Oh Adán, no te he dado ni un lugar determinado, ni un aspecto propio, ni una prerrogativa peculiar con el fin de que poseas el lugar, el aspecto y la prerrogativa que conscientemente elijas y que de acuerdo con tu intención obtengas y conserves. La naturaleza definida de los otros seres está constreñida por las precisas leyes por mí prescritas. Tú, en cambio, no constreñido por estrechez alguna te la determinarás según el arbitrio a cuyo poder te he consignado. Te he puesto en el centro del mundo para que más cómodamente observes cuanto en él existe. No te he hecho ni celeste ni terreno, ni mortal ni inmortal, con el fin de que tú, como árbitro y soberano artífice de ti mismo, te informases y plasmases en la obra que prefirieses. Podrás degenerar en los sere...
More About: Carre

Even beauty gets old
2007-05-09 01:18:00
Obro un llibret dels fragments pòstums de Nietzsche aparentment a l'atzar, guiat en realitat per les etiquetes que l'amic Carol hi ha enganxat amb envejable metodisme, i llegeixo la frase subratllada. Las palabras permanecen: ¡Los hombres creen que también sucede lo mismo con los conceptos designados! De ben segur que les paraules del filòsof serveixen per la pròpia filosofia. Queda la paraula i el seu so grec fundacional i això alguna cosa deu significar encara, però el temps passa fins i tot per les més belles de les princeses i alguna cosa deu haver canviat en el concepte que la paraula designa. Torno a Lipovetsky i a l'entrevista amb Sébastien Charles que acompanya Les temps hypermodernes. Preguntat sobre el paper de la filosofia en el món hypermodern, sobre com pot la filosofia jugar el seu rol de discurs racional davant d'individus més inclinats a l'emotivitat que a la reflexió, Lipovetsky encara aquesta doble naturalesa de la paraula que romàn i el canvi en ...
More About: Beauty , Beau

Ni ho entenc ni m'ho explico
2007-05-08 00:01:00
El meu admirat Gabilondo, sóc tot ironia, escribia avui a La Vanguardia un altre article per filòsofs. Aquests articles els firmen sempre els professionals del pensament i ténen el do de ser incomprensibles per el gruix de la població i una gran majoria dels seus colegues. En aquestes exhibicions de professionalitat hi ha sempre un desplaçament de la comprensibilitat. Hi ha idees difícils d'explicar i hi ha escriptors que gaudeixen fent difícil allò que és sencill. No estic segur d'escapar-me d'aquesta crítica, però aquí queda. D'altra banda sempre he tingut por d'esdevenir una caricatura de mi mateix, i crec que ho estic aconseguint. Sigui causa o efecte de les seves ocupacions professionals, Gabilondo és pur artifici lingüístic. Sigui culpa meva o seva, em resulta incomprensible. Però entre les lletres que ocupen l'espai on normalment hi trobem un article he descobert una curiosa afirmació que, així de lluny i sense voler-m'hi jugar massa calers, sembla qu...

Crisi de valors
2007-05-07 01:00:00
Quan sento parlar de crisi de valors no puc entendre més que una substitució, sigui per defunció o malaltia, d'antics valors. Normalment els que més estimava el doctor encarregat de redactar el diagnòstic o l'autopsia. Als lavabos de discoteca, on la paraula amor és blasfèmia i experimentació eufemisme, autèntics símbols d'aquests temps que Lipovetsky anomena Les temps hypermodernes, hi ha també una jerarquització de valors, una jerarquització que evidentment reserva un lloc privilegiat a l'hedonisme de l'ici-maintenant. L'èxit del filòsof Michel Onfray segurament sigui deutor d'aquest ordenament, però que la reivindicació de l'hedonisme en temps hedonistes resulti tan rendible posa sobre la taula la importància que donem a la comoditat. Una comoditat que no és altra cosa que aquella infantil necessitat de que el món et digui que ets fantàstic i que ho fas tot molt bé. Comoditat per sentir-nos segurs en la pròpia pell, davant el mirall, comoditat de sa...
More About: Valor , Cris

Hostes vingueren
2007-05-06 00:02:00
El Periódico definia ahir la seva naturalesa amb admirable claredat. En portada mentia al servei de la causa socialdemòcrata i a la primera pàgina es contradeia al servei de la causa periodística. Eren sempre les paraules d'Aznar i la mentida era l'ús del copypaste eliminant el condicional de les seves declaracions quan era precisament el condicional el que les dotava de sentit. Passant pàgina les declaracions tornaven a ser veritat i la mentida al servei de la socialdemocràcia s'expressava amb dades aparentment objectives després de les quals tota acusació d'afectació alcohòlica que s'ha fet a l'ex-president és comprensible. Sobre aquestes dades, el problema és la causalitat. Un cotxe a 250 km/h no mata ningú si el conductor no l'estampa i crec que amb l'alcohol passa una cosa semblant. Però ni la informació ni la socialdemocràcia tenen fronteres i l'egocentrisme del diari arribava fins a l'última pàgina. Entrevistaven un pressumpte damnificat per Sarko...
More About: Ving

Músics al metro
2007-05-06 00:01:00
Pourquoi croyez vous que je me'n prends à votre ouïe? Pas seulement parce que c'est legal; surtout parce que c'est celui des sens qui présente le moins de défenses. Pour se protéger, l'oeil a la paupière. Contre un odeur, il suffit de se pincer le nez, geste qui n'a rien de douloureux, même à long terme. Contre le goût, il y a le jeûne et l'abstinence, qui ne sont jamais interdits. Contre le toucher, il y a la loi: vous pouvez appeler la police si l'on vous touche contre votre gré. La personne humaine ne présente qu'un seul point faible: l'oreille..Amélie Nothomb. Cosmétique de l'ennemiTraducció, cortesia de la casa: Perquè creu que l'ataco per les orelles? No només perquè és legal; sobretot perquè és, dels sentits, el que presenta menys defenses. Per protegir-se, l'ull té la parpella. Contra una olor, n'hi ha prou de tapar-se el nas, gest que no té res de dolorós, ni tansols després d'una llarga estona. Contra el gust, hi ha el dejuni i l'abs...
More About: Metro

40 cèntims
2007-05-05 00:01:00
Pensava sobre si la mentida és un ingredient imprescindible per aconseguir extendre el sentiment de culpa als innocents. I sobre si inflar la veritat és o no mentir. Tot bé del concret i també el cas que ens ocupa. Entrant al portal de casa m'assalten dues adorables velletes que, molt educadament i amb accent francès, em pregunten si como joven me he preguntado qué líder humano resolverá todo esto. Ni idea de què és todo esto i la velleta que fa de portaveu parla de pobresa i canvi climàtic. La terra dels seus testos s'assequen molt ràpid després de regar les plantes. Hi ha una edat en la que alguns avis tornen a ser adorables a la manera dels infants, d'aquella manera en la que inciten a voler-los protegir d'ells mateixos però sense repressió, només aquell agafar-los de la mà per creuar el carrer. I així passava i jo escoltava amb l'instintiu somriure desviat que m'acompanya en les situacions més incòmodes. Inflar la veritat era aquell canvi climàtic i el...

L'all "revenant"
2007-05-04 00:59:00
Deia Ortega que el passat és revenant. Com l'all o el teu perfum. Em quedo amb el perfum perquè el que avui torna és Espada i el seu fantàstic -com no?- Diarios. I torna per dues casualitats. Passejava per la Pompeu, cosa sempre d'agraïr, quan veig un cartell d'ICV que resa -si, això fan- així: Ser jove no és cap delicte. Magnífic, penso. I penso també que no és un delicte, però és una vergonya. I com el teu perfum, torna Espada. ¿Habrá algún modo, futuro, de eludir la juventud? ¿Podríamos crecer, en eslalon, evitándola? ¿O habría, al menos, algún modo de callárnosla?. La segona associació, que en mal moment he qualificat de casual, es desprèn de seguir la lectura de Sarkozy. Parlant de les eleccions del 2002, que van suposar un autèntic trauma pels francesos amb el pas de Le Pen a la segons volta de les presidencials, Sarko capgira les meves consideracions, també afectades pel trauma, d'aquest fet amb un optimisme que, malgrat ser a posteriori, no sem...

Educar en la demagògia
2006-07-26 23:16:00
El senyor Sam Abrams, fent gala d'una exigència que s'ha de qualificar, com a mínim, d'innocent, demana que la Universitat catalana intervingui més en la societat civil, que es mulli. Com a estudiant universitari només puc dissimular en somriure el que hauria de ser una explosió en espasmes provocats per un riure que, per histèric, és poc propi de mi. Demanar que el Barça sigui més que un club té sentit quan ningú dubta que de futbol ja en sabem prou però volem alguna cosa més. Demanar que en el tètric periode sota govern vampir el Barça fos més que un club és demanar el suicidi d'una afició tan digna com és la del F.C.B. Llegint el llibre El vientre de los filósofos de Michel Onfray recordo la millor classe d'una professora que en la seva obra magna recull articles de Rosa Montero i Pilar Rahola en defensa dels drets dels animals. Que les peticions del senyor Abrams no cal que siguin ateses d'inmediat ho demostra aquest canvi de referent. Normal seria que ...
More About: Duca