Paraula d StoneParaula d StoneFilosofia, Politica, Periodismo desde Barcelona Articles
Solidaritat amb Palestina
2008-12-31 06:00:00 Estic amb el poble palestí. Estic amb el poble palestí perquè em solidaritzo amb el seu patiment. Estic amb el poble palestí perquè crec que té dret a viure en pau i llibertat a casa seva. Estic amb el poble palestí perquè crec que té dret a no ser utilitzat com a carn de canó pels interessos electorals dels terroristes que democràticament ha escollit com a dirigents polítics. I, encara, estic amb el poble palestí perquè crec que fins i tot els palestins ténen dret a viure en un Estat lliure i democràtic com ho és l'Estat d'Israel. I estic tan refotudament convençut del que acabo de dir que fins i tot estaria disposat a demanar (què coi, a exigir!) l'impossibe: la total i definitiva victòria sobre Hamàs. Perquè no només no vull un terrorista lliure pels carrers de Gaza, sinó que vull impossible la futura presència d'un terrorista lliure pels carrers de Gaza. Per qüestions que a hores d'ara em semblen d'un realisme elemental, crec que l'única victò... More About: Palestina
Lectures de Huntington
2008-12-30 06:00:00 Segurament jo també sóc un mal lector de Huntington , però sembla que no precisament dels pitjors. Potser és per per això que no deixa de sorprendre'm la quantitat d'elogis que la seva famosa tesis del "Xoc de civilitzacions" ha anat rebent aquests darrers anys i que s'ha intensificat aquests últims dies. Fonamentalment, perquè no em sembla que la civilització admeti formular-se en plural ni que els grans conflictes de l'actualitat siguin entre civilitzacions veïnes sinó entre civilització i barbàrie. També a Gaza, també entre Israel i Hamàs. La total assumpció del "Clash" ha portat tant al wishful thinking propi de l'Aliança de Civilitzacions com a la defensa de les més reaccionàries visions geopolítiques, ha portat a una mirada que difumina la complexitat dels afers internacionals reals. Però és precisament el valor propagandístic de la doctrina el que han entès els fonamentalistes, ja que el terme civilització és indestriable d'un judici de valor po... More About: Lectures
Immigració musulmana; manual d'ús
2008-12-19 06:00:00 Tariq Ramadan, professor d'Estudis Islàmics a la Universitat d'Oxford, ens obsequia amb un breu però útil manual d'ús de la immigració musulmana:School curricula must become more inclusive (to build a common history of memories) and broaden students’ knowledge of religions and cultures. In the media, journalists should be trained to spot “success stories,” not just problems. In all cases, rhetoric that draws an implicit link between the words “illegal,” “criminal,” and “immigrant” or “Muslim” should be seen as nurturing fear and xenophobic reactions. More About: Manual
Igualtat d'oportunitats
2008-12-18 06:00:00 Fa pocs dies un lector em recomanava deixar de banda la defensa de la igualtat "a seques" per centrar-nos en la igualtat d'oportunitats. Certament, em sembla que l'així anomenada igualtat d'oportunitats ha de ser una de les principals preocupacions d'un govern democràtic. Però aquesta igualtat no escapa a la lògica de l'oblit que comentava l'altre dia. En realitat, la igualtat d'oportunitats serà més autèntica com més s'apropi a un comunisme ideal. I encara, mentre s'espera un control total i absolut sobre l'herència (fins i tot) genètica, aquest ideal estaria inevitablement delimitat per les fins ara inevitables diferències naturals entre súbdits. La igualtat d'oportunitats que s'espera que persegueixi un demòcrata és la que deixi el progrés social en mans d'algú més que els herois i els genis. Però aquesta pressuposa inevitablement una diferència en orígen que possibilita no només el moviment sinó la democràcia mateixa..
El multilateralisme que ve
2008-12-16 06:00:00 Sigui quina sigui, la política exterior d'Obama està condemnada a decebre els més entusiastes d'entre els seus seguidors. No ho dic perquè no confiï en la capacitat de la naixent administració per dirigir una política exterior sensata, ho dic perquè no confio en la capacitat dels més entusiastes d'entre els seguidors d'Obama per emetre'n un judici sensat. L'entrevista que l'Avui publicava amb un absurd Pierre Schori en dóna algunes mostres. Més enllà del titular, mil vegades repetit i mil vegades tolerat de forma irresponsable per periodistes i psiquiatres, que equipara Bush amb Bin Laden com a pares del mal, ni més ni menus. Més enllà també dels vergonyosos punts bàsics del change; oblidant que la decisió de sortir d'Irak es va prendre fins i tot abans d'entrar-hi i que el principal problema de la retirada és trobar el millor moment per fer-ho, mostrant vergonyants prejudicis al considerar que només Obama trobarà la política correcta al Pakistan i a ...
Democràcia contra meritocràcia
2008-12-15 06:00:00 Entre aquells que s'oposen a una política de quotes necessariament discriminatoria (encara que la discriminació es presenti com a positiva) és habitual sentir que es defensi l'autèntica meritocràcia com a justa alternativa. Però em sembla que la relació entre meritocràcia i democràcia és molt menys sana del que els agradaria. Primerament, perquè mèrit i el demos, no sent sinònims, es disputen l'espai central del sistema. La meritocràcia pretén ser el millor govern considerant que a través del mèrit s'assegura el govern dels millors. I encara que el govern dels millors pugui ser, efectivament, el millor dels governs (de la mateixa manera que l'equip de futbol que té els millors jugadors bé podria ser el millor equip de futbol), d'aquest govern serà més adequat dir-ne aristocràtic que democràtic. La democràcia no és el govern dels millors sinó el govern del poble. En realitat, però, i davant la impossibilitat lògica d'un poble governant, la democràc... More About: Contra
Ça ne s'arrengera pas tout seul
2008-12-11 06:00:00 Tota igualtat és en realitat l'oblit de les diferències. És per això que, consients de l'enorme quantitat de trets diferencials que cal (fer) oblidar per forjar una identitat nacional, els francesos s'han prohibit constitucionalment l'elaboració d'així-anomenades "estadístiques ètniques". D'aquesta manera, declarant-se ignorant per llei, l'Estat s'estalvia la possibilitat de fer un mal ús dels seus coneixements. Això és, de tractar els ciutadans d'una manera o altra segons agradi més o menys el color de la seva pell, el seu Déu o el seu entrecuix. El problema és el de sempre i el coneixen fins i tot les millors families: no hi ha una disposició natural dels homes a reunir-se en condicions d'harmonia i justícia social, així que el benintencionat desinterès de l'Estat pot fàcilment acabar convertit en la millor defensa de la injustícia. Ho deia Sarkozy al mateix temps que descartava una política de cuotes com a mitjà de millora de la representació i... More About: Seul
Democràcies identitàries
2008-12-04 06:00:00 L'absurditat, que Toni Batllori evidenciava als seus Ninots de dimarts, és que l'ús del junts i juntes demostri precisament la diferència de gènere que pretén negar. D'altra banda, el fet que aquesta des-igualtat sigui evident, com ho és la que hi ha entre un afrocatalà i un blanquet iberobarcelonès, és el que impossibilita el triomf total de la políticament correcta mentida igualitaria. Si tothom pot mentir declarant-se igual a tot altre mentider només a condició de saber que això no és cert. És per això que les polítiques d'identitat, basades en la pretesament oblidada diferencia grupal, són elements incòmodes per a les democràcies liberals. Si bé els crítics assenyalen amb gran encert que les associacions identitàries neguen la individualitat dels seus membres, que ni una dona és només una dona ni un negre és només un negre, el que aquestes posen realment de manifest és que si les democràcies liberals no saben com acollir-les és per la seva tràg...
Marsé i el pijoaparte se separen
2008-12-01 06:00:00 Saben bé els que dediquen hores a teoritzar sobre aquestes qüestions que posar les coses al seu lloc no és una feina fàcil. Ahir ho intentava amb tota la bona fe del món Villatoro, amb tota la bona fe del món, emprenyat amb el ministre de Cultura perquè a l'hora de justificar el Premi Cervantes a Marsé havia fet referència a "la defensa a Catalunya d'una llengua que parlen 500 milions de persones". Villatoro volia donar a la cultura el que és de la cultura i a la política el que és de la política, però malgrat els esforços de Villatoro, i malgrat comparteixo entusiasmat la seva aposta per gaudir amb la literatura (i fins i tot amb la companyia!) de personatges amb qui discutiries de política, és del tot impossible separar l'obra de Marsé de la política. És impossible separar Teresa de les seves tardes, que són polítiques com ho és tot a la seva vida; com ho és l'amor, l'amistat i el sexe. Tampoc un pijoaparte amb més classe que consciència-de és separ...
Govern i cultura 3.0
2008-11-29 06:00:00 Com a bons il·lustrats, han vingut a fer caure dogmes. Des dels més grans, presentant desacomplexada batalla contra Déu i els pares que el van parir, fins els més petitets tòpics, prejudicis o llocs comuns. El primer, igualment il·lustrat però en versió despòtica, és que assegura que un govern només es preocupa per la cultura si és per evitar que caigui en mans d'un poble que prefereix estúpidament pacífic, sumbís. El govern socialista se'n preocupa molt i a més ho fa amb la més noble de les intencions. I tant se'n preocupa que sembla decidit a dedicar-hi els esforços del més millor que ha donat la seva gestió; la parida paritària.. More About: Cultura
Escola laica
2008-11-26 06:00:00 Comença a ser una evidència que la recorrent invocació de la neutralitat de l'Estat democràtic és poc més que una excusa per estalviar-li la responsabilitat d'exercir com a tal. El mateix passa amb expressions tals com la "ceguesa davant les diferències", que pretenent fonamentar l'igualitarisme democràtic fàcilment pot acabar sent el millor garant de la perpetuació de les injustícies amb les que conviuen totes les democràcies reals. També en la defensa de la laïcitat de l'Estat, que només algú molt més gandul que jo mateix podria concèbre com un alleugeriment de les tasques del govern. En realitat, la definició de l'Estat com a laic suposa una càrrega als governs, que es veuràn obligats a defensar la laïcitat d'aquells que la posin en perill. Això és també defensar el govern de les interferències que l'esglesia pugui exercir en àmbits com el de l'educació, que no són de la seva competència. És per això que la decisió de la Ministra d'Educac...
Socialisme i feminisme com a forces contrarevolucionàries
2008-11-20 16:24:00 El cas d'ahir; el totpoderós estat francès cau novament rendit davant la massa i s'accepta còmplice d'una doble discriminació de les pitjors, de sexe i cultura. No cal dir que si socialistes i feministes, monopolitzadors habituals de les justes reivindicacions socials, callen com a putes és perquè ells són aquesta massa victoriosa. Amb aquest èxit, el socialisme francès ha demostrat, per enèsima vegada i per si encara calia, que la seva recorrent tendència al paternalisme és incompatible amb una reivindicació d'igualtat social que tan propia consideren. I el feminisme, tot ell tan parisenc, deixant clar d'una vegada per totes que, si mai ho ha sigut, ja no és un moviment d'alliberació de la dona sinó de repressió i construcció d'una determinada feminitat. Una feminitat que, evidentment, no consideri dins el seu horitzó de possibilitats autorealitzadores arribar verge al matrimoni.- More About: Forces
Ni verges ni sinceres
2008-11-19 06:00:00 França viu un interessantíssim cas d'hipocresia col·lectiva. El dia 1 d'Abril, el tribunal de Lille va anul·lar un matrimoni després que la nit de noces el marit hagués descobert que la seva dona no era verge. La decisió del jutge va provocar el que s'ha arribat a qualificar de psicodrama nacional, la socialista Martine Aubry es va declarar "esbalaïda i escandalitzada" i la famosa associació "Ni putes ni soumises" ha arribat a demanar l'abolició de la llei. Enmig d'aquest grotesc rebombori, el Tribunal d'Apel·lació de Douai ha decidit fer marxa enrera i mantenir la jove parella feliçment casada. Com acostuma a passar, la publicitat del cas ha desviat el debat cap a extrems absurds i molts dels entusiastes debatents creuen estar discutint sobre si la no-virginitat de la dona és motiu per anul·lar un matrimoni. Com que en tota l'enorme República Francesa no hi ha cap llei d'aquest nivell d'estupidesa que, suposo, acabaria de cop amb milions de matrimonis, el j...
Indefensió a la universitat
2008-11-18 06:00:00 Aquesta carta va aparèixer ahir a la Bústia del diari Avui. La copio aquí deixant clar que en comparteixo plenament la indignació.A les Facultats de Filosofia, Geografia i Història de la UB, dimarts a la tarda, un grupet d'autodesignats representants dels alumnes van ocupar el pati d'entrada a les facultats i van decidir entre ells organitzar una vaga contra Bolonya. En els pocs minuts que ho vaig presenciar, un alumne demanava que no fessin ús de la violència, com l'última vegada. Va ser xiulat i un va cridar-li que si no volia fer vaga era perquè tenia diners. Un altre va comparar la lluita dels estudiants amb el moviment obrer del segle passat i amb l'emancipació de la dona, per acabar dient que si l'assemblea havia escollit democràticament fer vaga, també era democràtic imposar-la, si cal per la força. El seu fervor revolucionari va ser recompensat amb aplaudiments i uns quants vam marxar, per por dels exaltats. Bolonya era feixista, el rector era feixista i, ...
President en una època de terror
2008-11-17 06:00:00 No seré jo qui ensenyi a la història a jutjar els seus personatges però he de dir que desconfio profundament de la seva capacitat per fer-ho amb unes mínimes garanties de justícia. Així que, si bé és veritat que George W.Bush pot acabar ocupant el lloc de Pitjor President dels Estats Units Ever, aquests dies és especialment interessant recordar que també podria no fer-ho. No ho dic pel simple fet de constatar l'evidència que no va ser ell qui, un dia tonto d'estiu, possiblement afectat per un cop de calor, ens va endinsar en una crisi de precedents remots. Enrojolit de vergonya aliena he de reconèixer que tampoc ho dic perquè, en canvi, sí que és ell qui s'ha compromès com ningú amb el futur de l'Àfrica subsahariana, emprenent projectes com el PERFAR, el més important de la història en la lluita contra el SIDA. Sincerament, no crec que tampoc això el salvi de la condemna dels futurs wiki-pedistes.Ho dic més aviat perquè, si aquesta història admet encara a... More About: Terror
El poc coratge d'Alexandre
2008-11-12 06:00:00 És just parlar de deliri quan els nacionalistes pretenen fer seva la ja de per si delirant causa de la neutralitat política. Ho feia ahir Víctor Alexandre lloant l'alcalde de Matadepera, Jordi Comas (processat per negar-se a penjar la barrera espanyola al balcó de l'Ajuntament durant la festa major dels anys 2005 i 2006) i ho feia amb una frase del mateix alcalde que només teclejar-la l'hauria d'haver fet adonar de l'absurd lògic que introduïa al text; "només s’haurien de penjar en llocs públics aquells símbols que comparteix tothom". Que l'alcalde consideri que aquest símbol compartit per tothom és precisament la bandera catalana és potser la menys preocupant de les seves il·lusions. La simple insinuació de l'existència d'aquests símbols compartits per tothom és alta traïció per negar el conflicte fonamental del nacionalisme. Pretendre que "l'opressor estat espanyol" es rendeixi a l'evidència de la nostra raó suspenent les lleis que no ens són sim...
Ensenyem-los la pasta!
2008-11-10 06:00:00 So to everyone overseas I say: thanks for your applause for our new president. I’m glad you all feel that America “is back.” If you want Obama to succeed, though, don’t just show us the love, show us the money. Show us the troops. Show us the diplomatic effort. Show us the economic partnership. Show us something more than a fresh smile. Because freedom is not free and your excuse for doing less than you could is leaving town in January.. Thomas L. Friedman.Diu la dita que cal vigilar amb el que es desitja perquè podria convertir-se en realitat. El somni de molts europeus s'ha fet realitat, Obama és ja el President electe dels EEUU i això deu voler dir que la realitat no trigarà a despertar-los del seu dolç somieig. És una llàstima que l'euforia no els hagi deixat un momentet per repassar la seva inmaculada història racial, perquè temo que ja s'han perdut la primera entrega: ara són els americans els que, contradient el relat habitual al vell continent, s'atrev... More About: Pasta
Socialisme i feminisme com a forces contrarevolucionaries
2008-11-10 06:00:00 El cas d'ahir; el totpoderós estat francès cau novament rendit davant la massa i s'accepta còmplice d'una doble discriminació de les pitjors, de sexe i cultura. No cal dir que si socialistes i feministes, monopolitzadors habituals de les justes reivindicacions socials, callen com a putes és perquè ells són aquesta massa victoriosa. Amb aquest èxit, el socialisme francès ha demostrat, per enèsima vegada i per si encara calia, que la seva recorrent tendència al paternalisme és incompatible amb una reivindicació d'igualtat social que tan propia consideren. I el feminisme, tot ell tan parisenc, deixant clar d'una vegada per totes que, si mai ho ha sigut, ja no és un moviment d'alliberació de la dona sinó de repressió i construcció d'una determinada feminitat. Una feminitat que, evidentment, no consideri dins el seu horitzó de possibilitats autorealitzadores arribar verge al matrimoni.. More About: Forces
La FNEC es "reactiva" a la UPF
2008-11-06 06:00:00 Catalunya no té gaires motius per sentir-se orgullosa dels seus patriotes. La majoria no són més que pretesos salvadors de la pàtria que no fan altra cosa que plorar tot lo dia recordant-nos que Espanya ens roba i que no ens estima i no conceben autocrítica més elevada que la de no haver estat capaços de fer entendre a aquests cabernícoles amants dels toros i les sevillanes la bondat i superioritat de la nostra causa. Però, malgrat el desolador panorama general, encara queden alguns patriotes dignes d'aquest nom. Catalans que no perden el temps jurant amor etern a la seva dissortada pàtria sinó que treballen dia a dia per fer-la millor, per fer-la digna de seguir sent estimada. Avui divendres, a les 13.00 hores, alguns d'aquests patriotes presenten la reactivada FNEC a la UPF. Catalunya pot sentir-se'n orgullosa..
Ciència i religió
2008-05-09 16:49:00 El conflicte entre ciència i religió; innecessari i exagerat?.Q: Does religiously motivated rejection of evolution (e.g. creationism) ever get in your way when working?.A: I don’t experience this kind of resistance in science, in which evolutionary theory is obviously the dominant paradigm. Creationists sometimes try to create the impression that lots of scientists have their doubts about the theory, but I have yet to meet such scientists. I’d be surprised if more than 0.1 percent of active research biologists have such doubts..When I came to this country, over twenty-five years ago, I was amazed that creationism was still taken seriously, and assumed that it would blow over. It never did, of course. I can’t help but look at it as a left-over of a medieval mind-set unresponsive to overwhelming counter-evidence..At the same time, I must say that I don’t think the recent wave of God-questioning rants have helped much. They have polarized the issue, whereas in my mind it is e...
No és un monstre
2008-05-08 12:16:00 Sorprèn la desesperada recerca d'una legítima defensa per Josef Fritzl. El mostre, que alguna objectius observadors han convertit ja en neutre qualificatiu, ha donat al senyor Fritzl alguna cosa per la que lluitar. I no critico aquí un error tàctic, perquè mai hauria de ser aquesta la preocupació del periodista, sinó d'un error narratiu, un error que es dóna, per tant, en el seu entorn natural. Un error en l'art de separar veritat i mentida. La metàfora és mentida, com és mentida que Josef Fritzl sigui un monstre i ho és pel simple fet que els monstres no existeixen. Si a l'informador el preocupa encara en alguna mesura, per petita que sigui, la veritat, haurà de vigilar en mans de qui la deixa. És irresponsable deixar la seva resitució en mans de Fritzl, sobretot quan s'esperava de la veritat que el condemnés. Que aquest recordatori no és irrellevant ho demostra la impossibilitat que ténen molts alemanys en encarar-se amb el nazisme com a part de la seva hist...
Lector, creiem en tu
2008-05-07 11:26:00 Tot es llegeix amb por, i no tant pels horrors com per l'absoluta seguretat amb la que es corromp el tractat secret que existeix entre els homes; la impressió és com si algú alcés la veu a l'habitació: "Atès que estem entre animals...".Ernst Jünger. "Llibres cruels". El cor aventurer.A les seves Normes per al parc humà, Peter Sloterdijk diagnosticava la fi de l'humanisme lletrat. Contra aquesta afirmació, George Steiner es mostra optimista i assegura creure en "la catastrophe économique et sociale" i que aquesta "entraînera un retour de l'humain". Però a diferència del que sembla entendre Steiner, no és a l'home ni a les lletres, ni tan sols a l'home de lletres a qui aquest diagnòstic condemna sinó a la fe en el poder domesticador de la lectura contra aquells que encara es pregunten com podien els nazis ser més sensibles amb la música de Bach que amb els jueus. Perquè de nazis va la cosa ara que Pierre Assouline es planteja la conveniència de reeditar el Me...
Se'ns fan vells
2008-05-06 12:03:00 Una pintada anònima apareixia a París el famós Maig del 68, una pintada que tota sola podia haver sostingut l'èpica del famós mes. Així deia i així seguiria dient si no hagués estat esborrada amb la revolta: Professeur, vous êtes vieux et votre culture aussi. Seguiria dient, però acusaria ara els seus autors intel·lectuals. Perquè, hauria de ser ja una evidència, se'ns fan vells. Són gent encantadora i emotives les batalletes que fan passar per gestes, però no podem negar que se'ns han fet vells. I encara el pitjor; ens fan vells. És avui quan ho he entès. Després de veure aquesta frase he entès què diuen els que acusen la joventut de fer-se vella. Què diuen i no què volen dir, perquè això últim de seguida s'entén. Com he entès què significa ara el discurs únic que omple la boca d'aquests companys que han convertit la condemnada joventut en virtut, aquest discrus que sent únic és l'únic que no se sent. He entès que tenien raó amb això de la d...
El violinista
2008-05-03 17:59:00 ¿Cómo ha conseguido no quedarse emocionalmente atrapado en ese día fatal?Abrirme al mundo, seguir trabajando, viajar, leer, escuchar mi música, seguir con mi vida... Hacer cosas. Dejar que mi mente continuara abierta al mundo y la vida que pasa. Así he podido librarme de sentir ese odio. Cuando pienso en mi situación, me acuerdo del violinista de los Balcanes...¿...?Hablo de aquel violinista que sacaba su violín y se ponía a tocar en las calles de Sarajevo bajo las balas de los francotiradores...Arriesgado concierto.... Un periodista de la CNN se acercó a gatas bajo las balas hasta él y le preguntó qué le pasaba: “¿Está usted un loco?”. Y le contestó el violinista señalando a los francotiradores: “¿Loco yo por tocar el violín? Los que están locos son ellos por liarse a tiros... ¿No cree?”.Eduardo Madina a La Contra de LV.
Reescrivint el mite
2008-05-03 12:42:00 No és un defecte o un fracàs del nostre coneixement de la història que aquest començament sigui inexplicable. En la comprensió del caràcter misteriós d'aquest començament hi resideixen més aviat l'autenticitat i grandesa del coneixement històric. El saber sobre una protohistòria (Wissen von einer Ur-Geschichte) no consisteix en el pedant rastreig que busca lo primitiu o en el col·leccionar ossos. No és ni mitjana ni enterament ciència natural, sinó que, de ser realment alguna cosa, és mitologia..Martin Heidegger. Introducció a la metafísica.I així s'entén aquest nacionalisme espanyol a la recerca del mite fundacional. D'aquesta Esperanza Aguirre que confón cor i consciència sense poder esclarir de quin d'aquests òrgans sorgeixen les rebel·lions i assegurant que "si els espanyols es van rebel·lar contra Napoleó va ser perquè ja tenien consciència que Espanya era una gran nació i per això no podien soportar que ningú els imposés la seva voluntat". ... More About: Mite
Una bonica història d'amor
More articles from this author:2008-05-02 13:35:00 Heus aquí un home enamorat. Enamorat del neandertal i a sobre en genèric, mirin si és bèstia la cosa. És cert que en aquestes situacions acostuma a ser difícil discernir les bones raons per creure de les dolentes, però poques vegades es veu gent de ciències enlluernada per tan alta dosi de romanticisme. I així, conscient tant de la dificultat de les relacions a distància com que és l'impossible el que fa el seu amor més valuós, ens parla de ciència-ficció:¿És ciència-ficció pensar que algun dia podrem reconstruir un neandertal? Sí, i per dos motius. No és possible tècnicament. I, a més, no seria ètic. Però si es pot fer, algú ho farà... Aquesta és la desconfiança popular cap al científic, que no sé quin fonament té. Bé, a internet algú va fer córrer la idea que es volia crear un exèrcit neandertal. Em fa pena, perquè demostra la idea negativa que hi ha dels neandertals: molta força i poc cervell.Encantadores declaracions per dos motius. El prim... 1, 2, 3, 4, 5 |
 |
|
 |
